“La revista 'Serra d'Or' fa cultura d'elit perquè reclama una mirada adulta”

Abadia de Montserrat L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or 2024, que enguany arriben a la 58a edició, s’ha celebrat aquest dimarts a l’Espai Endesa de Barcelona. En l'acte hi ha intervingut el cap del consell de redacció de la revista, Joaquim Noguero, i l'abat de Montserrat, Manel Gasch. Noguero ha defensat la vinculació de Serra d'Or a la "cultura d'elit".

Noguero, durant l'entrega de premis, ha destacat que la revista ha estat sempre “un espai de pluralitat, de convivència d’idees contràries i fins i tot incompatibles, convidades a parlar i a debatre". “Serra d’Or és una eina de jerarquització, de guany d’autoritat, de credibilitat, de legitimitat d’un punt de vista, contra l’autoritarisme del perquè sí tan dur dels fets”, ha dit Joaquim Noguero, que també ha fet referència a la cultura d’elit que durant anys s’ha vinculat a la revista.

"Cultura d’elit vol dir fer cultura amb memòria i amb nervi, i no té res a veure amb l’elitisme, si fem per explicar-la bé i per compartir-la amb tothom”, ha assegurat el cap del consell de redacció. “Fer cultura d’elit apel·la simplement a una mirada adulta i això és el que volen aquests premis", hi ha afegit. Per a Noguero, la revista reclama una mirada adulta que es pot aplicar a qualsevol forma de cultura, perquè hi ha creacions millor i pitjors en cada àrea on posem la nostra mirada, però no hi ha llenguatges o arts millor o pitjors".

Sobre la tria de temes del darrer any, Noguero ha explicat que ha estat "una declaració de principis". També ha avançat que aquest any continuaran “amb dossiers sobre els videojocs, la crisi de certa gestió cultural, Jordi Sarsanedas, el mite de Felanitx, el País Valencià o les distopies d’un temps tan distòpic com el nostre”.

L'abat de Montserrat, Manel Gasch, ha fet referència en la seva intervenció a tres virtuts monàstiques i benedictines que afavoreixen molt l’activitat i la creativitat cultural, i que compleix PAMSA, editora de la revista Serra d’Or. Ha parlat de l'amor a les lletres, que el monestir promou i manté amb una editorial; de la paciència i perseverança per mantenir una revista cultural com Serra d'Or; i l'estabilitat "en el cor de la nostra terra".

Premis en novel·la, recerca i traducció

L’obra Triomfador (Males Herbes), de Joan Jordi Miralles, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Novel·la 2024; La llum mirada (Perifèric), de Vicenç Llorca, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia 2024; Fèlix Fanés, amb La cinta vermella (Ensiola), el Premi Crítica Serra d’Or 2024 d’Assaig; Jordi Carrión (guió) i Sagar (dibuix), el Premi Crítica Serra d’Or 2024 de Còmic per El museu (Norma Editorial); i Lola Badia, el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2024 per La mort del rei Artús (Cal Carré). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Pel que fa a l’apartat de Recerca, Joaquim Albareda Salvadó ha guanyat el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2024 (Humanitats) per l’obra Vençuda però no submisa: la Catalunya del segle XVIII (Edicions 62). El Premi Crítica Serra d’Or de Recerca 2024 (Ciències) ha estat per a Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació (Lynx), de Jordi Ruiz.Olmo i David Camps. I el Premi Crítica Serra d’Or 2024 de Catalanística és per a Catalonia: A New History (Routledge), d’Andrew Dowling.

Literatura infantil i arts escèniques

Dins l’apartat d’Arts Escèniques, l’obra Celebration. Un ball parlat, de Montse Colomél, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de dansa 2024. Tot el que passarà a partir d’ara, dirigit per Glòria Balañà, s’endú el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a l’espectacle de teatre 2024. El Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques 2024 a la trajectòria teatral és per a Nao Albet i Marcel Borràs. I el Premi Crítica Serra d’Or d’Arts Escèniques a la millor aportació teòrica ha estat lliurat al I Simposi Internacional “Dramaturgues catalanes del segle XXI: creació, traducció i crítica”, organitzat per Gemma Pellissa i Adriana Nicolau.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2024 Infantil ha estat per a La lletra que tot ho canvia (Meraki), amb text d’Albert Besora i il·lustració d’Albert Asensio. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 és per a Els contesde Lesbos (Bambú), d’Àngel Burgas i il·lustració d’Ignasi Blanch. El Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 (Coneixements) li ha estat concedit a Una ciutat a Mart (Joventut), amb text de Sheddad Kaid-Salah Ferrón, Guillem Anglada-Escudé, Miquel Sureda Anfres i il·lustració d'Eduard Altarriba. I, finalment, el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil 2024 (Còmic) és per a Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Bang), amb adaptació i dibuix de Pep Brocal.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2024, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Júlia Ojeda, Vinyet Panyella, Marina Porras, Xulio Ricardo Trigo i Marika Vila. En l’apartat de Recerca l’han compost: Montserrat Bacardí, Jordi Casassas, Joandomènec Ros, Margalida Tomàs i Francesc Vilanova. Agnès Blot, Enric Ciurans, Eva Saumell, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert han constituït el jurat d’Arts Escèniques. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Núria Càrcamo, Núria Ventura i Marika Vila.

Una serreta d'or

A més de Noguero i Gasch, l'acte ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; de Núria Mañé, i de la directora de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2023, i sense que s’hagin presentat a concurs. Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció que atorga la revista Serra d’Or.