Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Nit de Reis. Cavalcades, preparatius, regals, il·lusió. Són molts els factors al voltant de la festivitat de Reis que la fan una data màgica i molt esperada en el nostre calendari. El 6 de gener l'Església Catòlica celebra l'Epifania, la festa de la manifestació de Crist a tots els pobles del Món. Però, qui eren els Reis Mags o els Reis d'Orient? Què representen aquestes figures?

Un dels quatre evangèlics canònics, l'Evangeli de Mateu, dona notícia sobre l'arribada dels Reis Mags. Diu l'Evangeli segons Mateu que "Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes. Poc després van arribar a Jerusalem uns mags que venien de l'orient i que preguntaren: ‘On és el rei dels jueus, que acaba de néixer? Hem vist allà a l'orient la seva estrella i venim a inclinar-nos davant d'ell'. La notícia va torbar molt el rei Herodes, i amb ell tot Jerusalem".

Segons indica el caputxí fra Valentí Serra de Manresa en el seu llibre 'El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme', la tradició popular presenta en el pessebre les figures dels Tres Reis d'Orient, a dalt d'un cavall, i de vegades dalt d'una mula. La tradició biblicoorientalista les modela, en canvi, cavalcant dalt d'un camell o, d'un elefant. Sovint les figures dels Mags dels pessebres presenten un triple cromatisme, afirma, blanc, ros o roig, i negre. Tres colors, explica, "que visualitzen les tres principals races o continents, les que eren conegudes a Occident abans de la descoberta del Nou Món, és a dir Europa, Àsia i Àfrica".

Així, explica fra Valentí, les figures dels Mags serien en el pessebre "una al·lusió a la universalitat del missatge cristià que arriba a tots els pobles i a totes les cultures a partir de l'Epifania, que és la festa de la manifestació de Crist a tots els pobles del Món". Tot i així, alguns estudiosos, reconeix, fixant-se en els colors de les figures dels Tres Reis, i pel fet de ser coneguts com els Reis d'Orient -des d'on cada matí surt el Sol-, "hi han percebut el curs quotidià del Sol, és a dir, l'albada, migdia i nit". Alhora, aquest triple cromatisme, explica, es pot associar, també, "als tres estadis de la vida: infantesa, maduresa i vellesa".

Però què hi ha de versemblant en aquesta tradició i història? El rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, el teòleg Armand Puig, reconeix en una entrevista que el relat dels Reis d'Orient és "un relat versemblant, des del punt de vista històric, però que està escrit en paràmetres no estrictament historiogràfics". Puig afirma que Mateu no parla de reis, "sinó de savis", i que els personatges "remeten a un món de coneixements astrals característics tant del saber hel·lenístic com de l'oriental". Afegeix, però, que  amb el tema de l'estrella, "l'Evangeli reuneix tres sensibilitats del món antic: la grecoromana, la jueva i la caldeopersa".

En aquesta mateixa línia s'expressava el papa emèrit Benet XVI en el seu llibre 'La infantesa de Jesús'. Benet XVI afirma "aquells homes que es van posar en camí per veure el rei Jesús potser eren astrònoms", però no tan sols, sinó que eren "savis, que representaven el dinamisme inherent a les religions d'anar més enllà de si mateixes". Un dinamisme, explica el Papa emèrit, "que és recerca de la veritat, recerca del veritable Déu, i, per tant, filosofia en el sentit originari de la paraula".  

“Podem dir amb raó", afirma Benet XVI, "que representen el camí de les religions cap a Crist, així com l'auto superació de la ciència amb vistes a ell". Recorda que, en certa manera, "estan seguint Abraham, que es posa en marxa davant la crida de Déu". Són, segons Benet XVI, "predecessors, precursors, dels cercadors de la veritat, propis de tots els temps".  

En definitiva, conclou Benet XVI en el seu llibre, "els savis d'Orient són un inici, representen la humanitat quan emprèn el camí cap a Crist, inaugurant una processó que recorre tota la història". No representen únicament les persones que segueixen Crist, recorda, sinó que "representen l'anhel interior de l'esperit humà, la marxa de les religions i de la raó humana a la trobada de Crist".