Els partits polítics defensen els drets socials: "No podem fer política des dels despatxos"

AINA ARGUETA-CR Els drets socials marquen l'agenda política de molts partits. És per això, que l'Hospital de Campanya de Santa Anna ha organitzat la taula rodona "La ciutat dels invisibles. Incidència política des dels més vulnerables" que ha abordat el paper dels drets socials en les properes eleccions del 23 de juliol, on diversos representants polítics i entitats socials han expressat els reptes que hi ha en qüestió d'habitatge, migració i justícia social.

En el col·loqui ha participat Maria Bramona, tècnica de l'Observatori de la Realitat de Càritas Barcelona; Josep Pagès, candidat a diputat del Congrés per Junts; Sonia Guerra, candidata a diputada del Congrés pel Partit Socialista de Catalunya (PSC); Kènia Domènec, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Enric Canet, representant del Casal dels Infants i Peio Sánchez, rector de Santa Anna, per moderar l'espai.

“Per nosaltres donar veu als més vulnerables és la clau”, així ha obert la ponència Peio Sánchez, rector de Santa Anna, subratllant també la importància que té que les polítiques tinguin en compte el patiment de les persones.

Maria Bramona, de Càritas Barcelona, ha assenyalat que la organització té una mirada política basada en la doctrina social de l'Església, que posa en el centre les persones i la seva dignitat humana. "L’acompanyament social que es fa des de Càritas no seria possible si no estigués acompanyat d’aquesta crida a la denúncia, a la incidència política i a la caritat política", ha assegurat.

"No només és necessari aquest amor fratern envers les persones que ens envolten, sinó també cap a aquesta voluntat de transformar les estructures per la construcció del regne de Déu”, ha remarcat.

La tècnica ha parlat d'un dels grans temes del col·loqui: el dret a l'habitatge. “S’ha d’acabar amb els desnonaments en situacions de vulnerabilitat quan no hi ha alternativa habitacional”, ha afirmat. Ha afirmat que és un dels grans reptes polítics, ja que a Barcelona el 30% de la població llogatera es troba en risc d'exclusió.

Per la seva banda, Kènia Domènec, d'ERC, ha defensat un abordatge garantista dels drets socials, proporcionant drets a totes les persones, independentment de qui siguin i d'on vinguin. "La integració ha de ser una tasca de tots", ha afirmat referint-se a la qüestió de la migració.

Ha explicat que hi ha 3 reptes: derogar la llei d'Estrangeria i tota la qüestió relacionada amb la migració, proveïr d'habitatge digne i assegurar la Renda Bàsica Universal perquè cada persona tingui el mínim per poder desenvolupar el seu projecte de vida. “Aquest 23 de juliol ens hi juguem la dignitat de les persones”, ha conclòs.

El representant del Casal dels infants, Enric Canet, ha expressat la seva preocupació pel creixement de l'extrema dreta i ha assegurat que darrere hi ha moltes pors, com la por cap a les dones, a les persones amb una orientació sexual diferent o la por a "que em treguin el que tenia". Respecte a la qüestió de la migració, ha assenyalat la importància de permetre que totes les persones que viuen en un lloc tinguin dret a opinar i votar, independentment de la seva procedència.

Canet ha remarcat que l'estat del benestar ha oblidat els drets que afecten els més vulnerables i que no són exclusivament de la classe mitjana. “Quan parlem de drets fonamentals ho hem de fer des de la justícia global, que van lligats des de la transició ambiental i el feminisme”, ha defensat. Així mateix, considera la redistribució de la riquesa com el mitjà clau per abordar les desigualtats socials. “Els impostos són la millor almoina que existeix”, ha declarat.

El candidat de Junts pel Congrés Josep Pagès, ha afirmat que és essencial treballar per evitar una ciutat de persones invisibles. Ha assenyalat que les persones descartades no haurien de ser excloses del joc. També ha destacat les xifres alarmants de risc de pobresa i exclusió social a Catalunya, un 25% de la població està en risc de caure-hi. Ha coincidit amb la resta de ponents que existeix la necessitat de canviar les polítiques referents als drets socials i l'habitatge.

Pagès ha coincidit amb Canet dient que "el sistema fiscal descansa bàsicament sobre les rendes laborals, i hem fet poca cosa per avançar cap a un major gravamen dels beneficis procedents de l’especulació econòmica".

La última persona en agafar el micròfon ha estat Sonia Guerra, candidata a diputada del Congrés pel PSC, que ha reconegut que el discurs des del partit de govern pot ser més complex. Ha explicat que les polítiques d’aquest segle s’han de basar en la garantia de rendes, en la garantia d’habitatge, en la igualtat efectiva entre homes i dones i en la defensa del medi ambient. "Sense la defensa d’aquestes variants no tindrem una societat justa", ha anunciat.

També ha fet una crida a no escudar-se en les competències territorials quan es tracta de drets humans i ciutadania, i ha criticat el rebuig de Vox a l'agenda 2030. Guerra també ha fet autocrítica amb la falta d'assimilació del quart pilar de l'estat de benestar. “No podem fer política des dels despatxos, sinó tocant la realitat”, ha manifestat.

En la taula rodona del 29 de juny també es va poder escoltar el testimoni del Marcelo, un jove voluntari de l’Hospital de Campanya, que va relatar la seva vivència amb les polítiques socials que posteriorment es van debatre.