CR Les vigílies del dia de Nadal són per la religió cristiana un dels dies més importants. És el moment de comunió dels cristians on celebren el naixement del fill de Déu, Jesucrist. Una de les cerimònies més tradicionals és la missa del gall, que se celebra durant la mitjanit del 24 al 25 de desembre.
L’origen del nom es remunta al segle X dC, quan el papa Sixt III va instaurar el costum de realitzar una missa nocturna just en entrar el dia de Nadal, és a dir a les dotze de la nit, en l’anomenat “Ad Galli Cantus” (al cant del gall, en català). Aquesta expressió es deu al fet que els antics romans anomenaven ‘el cant del gall’ el començament del dia, a la mitjanit, lògicament es va dir 'missa del gall' a la missa que se celebrava a aquesta hora. Els historiadors subratllen que era més una festa que una missa solemne, com és actualment. Fins i tot, abans que comences l’eucaristia, la gent cantava a la porta de l'església.
En les Illes Balears i part del País Valencià se li anomena 'Matines' de Nadal. La tradició a Mallorca compta amb l’escenificació d’una perla del folklore català medieval, el Cant de la Sibil·la, que profetitza l'arribada del Redemptor i del Judici Final.
A partir del Concili Vaticà II i des del 1962, la missa va decidir avançar-se un parell d’hores perquè els assistents poguessin arribar a casa seva amb el temps suficient per a celebrar l’entrada a Nadal. Això va popularitzar l’anomenada Missa del Pollet, que és la mateixa celebració, però dirigida a famílies amb nens i que sol dur-se a terme durant la tarda del mateix dia 24 de desembre.
Llegenda al voltant del gall
Com acostuma a passar en les tradicions, la raó històrica no acaba de quedar clara i queda envoltada de llegenda. Hi ha una altra versió que explica perquè s’anomena missa del gall. Aquest relat es basa en què va ser un gall el primer animal de l’estable que va veure néixer a Jesús i que amb el seu cant ho va anunciar a tothom. És també per aquesta creença que antigament el cant del gall donava inici a la missa i a les esglésies s'alliberaven ocells per celebrar el naixement de Jesús. Tot i que encara més antigament el que es feia era sacrificis de galls, l'au que representa el Sol.
El seu veritable origen és incert. Amb tot, és una celebració molt arrelada en tots els països de tradició catòlica, i sobretot en alguns com Espanya, països d’Amèrica Llatina i Filipines.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.