El papa Francesc i l’Església pobra i per als pobres

Què ha canviat en els deu anys del papa Francesc?

Teresa Forcades –CR El papa Francesc ha retornat la Teologia de l’Alliberament al Vaticà. Dic "retornat" perquè "l’opció preferencial pels pobres" que caracteritza tant la teologia de l’alliberament com el papat de Francesc, es va gestar precisament a Roma durant el Concili Vaticà II (Pacte de les Catacombes, 1965, amb el brasiler Helder Càmara i l’equatorià Leónidas Proaño, entre molts d’altres). Després de tres anys de gestació, va néixer a Colòmbia (Conferència de Medellín, 1968) i va assolir la majoria d’edat a Mèxic onze anys després (Conferència General de l’Episcopat Llatinoamericà de Puebla, 1979).

De seguida van començar els problemes amb l’autoritat papal, a causa de l’antimarxisme visceral del Papa polonès Joan Pau II (elegit el 1978 i provinent d’un país que havia viscut sotmès al jou soviètic). Van seguir quasi trenta-cinc anys d’incomprensió, marginació i repressió vaticana als quals Francesc va posar fi pocs dies després de ser elegit, quan -sembla que per encàrrec exprés de l’enyorat Pere Casaldàliga-, va rebre de mans de Pérez Esquivel (Nobel de la Pau) una còpia del 'Pacte de les Catacombes' i va decidir adoptar-lo com a programa de govern. Bé, això que va decidir adoptar-lo com a programa de govern no ho puc afirmar, però crec que cal estar d’acord amb Leonardo Boff que el 'Pacte de les Catacombes' sembla un compendi precís i detallat dels principals punts que estan caracteritzant el papat de Francesc i el seu èmfasi en la 'Teologia del Poble' (Scannone) i en la centralitat de "los descartados".

Resumeixo a continuació en set punts, de la forma brevíssima que ho permet aquest article, el que considero les principals aportacions del papa Francesc pel que fa a la construcció d’una Església pobra i per als pobres:

1-. La representativitat dels països pobres al Col·legi de Cardenals

El 1910, el 17% de la població mundial es declarava catòlica i la comunitat catòlica representava el 48% dels cristians. Un segle més tard, poc abans de l’elecció del papa Francesc, els catòlics representàvem el 17,8% de la població mundial i el 50% del total de cristians. En contrast amb la quasi increïble estabilitat d’aquestes dues xifres globals, el canvi en la distribució geogràfica del catolicisme colpeix per la seva profunditat. El 1910, el 65% dels catòlics eren europeus; els europeus som avui menys del 25%. El 1910, els catòlics africans representaven menys de l’1%; avui són més del 15%. Els asiàtics eren un 5% i ara són un 12%. Abans de l’arribada del papa Francesc, aquests canvis dramàtics en la distribució geogràfica del catolicisme poc havien significat a escala institucional. Francesc, a poc a poc està revertint la sobrerepresentació europea a favor dels països africans i asiàtics. L’Àfrica subsahariana ha pujat del 9 al 12%; l’Àsia-Pacífic del 9 al 17% i Llatinoamèrica del 16 al 18%. Europa ha baixat del 52% al 40% i, per primera vegada a la història, no té la majoria.

2-. La plena rehabilitació de Gustavo Gutiérrez i el nomenament en càrrecs de responsabilitat d’alguns representants de la teologia de l’alliberament

La rehabilitació del teòric més important de la teologia de l’alliberament, el teòleg dominic Gustavo Gutiérrez, va començar abans de l’elecció del papa Francesc, amb el nomenament l’any 2012 del Cardinal Müller com a prefecte de la Congregació (avui dicasteri) per a la Doctrina de la Fe, però es va consumar el 2013 quan Francesc va rebre Gutiérrez en audiència privada i amb els encàrrecs que li ha confiat a partir d’aleshores. Un altre moviment molt significatiu va ser l’elecció com a successor de l’arquebisbe de Lima que havia marginat Gutiérrez (el cardenal Cirpiani de l’Opus Dei) del sacerdot Carlos Castillo, proper a Gutiérrez i que en el moment de rebre la notícia de la seva elecció com a arquebisbe es trobava en una situació de marginació institucional i habitava en un magatzem de bicicletes. L’arquebisbe Castillo és un amic de les parròquies hospital de campanya i, en particular, de la de Santa Anna de Barcelona. Important destacar també l’elecció de la filòsofa i teòloga laica Emilce Cuda com a cap d’oficina (2021) i, en vista de les crítiques, com a secretari (2022) de la Comissió Pontifícia per l’Amèrica Llatina. Val a dir que el lloc de secretari és superior al de cap d’oficina. Com que les crítiques van pujar de to, Francesc li ha donat recentment una nova responsabilitat i més poder com a membre de l’Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials (2022).

3-. La seva austeritat personal i els seus gestos litúrgics (rentar els peus als presoners) i pastorals (acollir pobres o refugiats al vaticà i esponsoritzar-los encara que no siguin catòlics; per exemple, una família musulmana)

Després de la seva elecció, la decisió de bescanviar les cambres reservades i inaccessibles del palau vaticà per la casa d’hostes de Santa Marta va causar una sorpresa majúscula. Simbòlicament, amb aquest gest Francesc va alliberar el papat del model de la monarquia i el va despullar de l’aura de misteri i excepcionalitat que provenia del poder imperial i de la seva mistificació antievangèlica. A partir d’aquí, els seus gestos concrets d’austeritat personal i de solidaritat amb els més pobres només han fet que multiplicar-se. N’anomeno només un: el 2019, Francesc va obrir el Palau Migliori, un edifici de quatre pisos que es troba al costat de la columnata de Sant Pere, com a centre d’acollida per als sense-sostre de Roma.

4-. Els països i circumstàncies que tria per fer els viatges papals, què diu i què fa en aquests viatges

Des del primer viatge de la vergonya a Lampedusa, Francesc ha estat clar en el criteri amb què ha escollit els llocs i països que ha visitat: la prioritat la tenen la pobresa, les guerres i els desastres naturals. S’hi fa present, s’interessa per les persones afectades, hi prega i hi desplega esforços diplomàtics que la majoria de les vegades no surten a la llum, però contribueixen a alleugerir el sofriment dels més pobres i a bastir ponts de reconciliació. Un exemple ha estat la seva actuació a favor de la minoria Rohingya el 2017 quan va visitar Myanmar i, tot seguit, Bangladesh. Trobo a faltar ara un posicionament papal rotund contra la guerra, com el que va tenir la valentia d’adoptar Joan Pau II, l’únic líder occidental que va condemnar en solitari la guerra contra l’Iraq del 2003. Què faria sant Joan Pau II en aquest cas, tenint en compte l’agressió russa?

5-. Querida Amazonia, document extraordinari. I també la Laudato Si, on no s’oblida de la crítica al capitalisme

L’Exhortació postsinodal Querida Amazonia de 2020 considero que és un document extraordinari per la seva claredat i nivell de compromís. Descriu magistralment l’economia depredadora capitalista i la violència extrema del sistema neoliberal. “A les empreses, nacionals o internacionals, que danyen l'Amazònia i no respecten el dret dels pobles originaris al territori i a la seva demarcació, a l'autodeterminació i al consentiment previ, cal posar-los els noms que els correspon: injustícia i crim” (1.14). És cert que aquest document va decebre les expectatives dels qui confiaven que seria possible obrir l’ordenació sacerdotal a les dones, o, almenys, als viri probati.

6-. L’Economia de Francesco (EoF community)

Aquesta iniciativa va dirigida als joves, per encoratjar-los i donar-los suport -també econòmicament- per tal que es dediquin a repensar radicalment l’economia i posar-la al servei de les persones: “Una nova economia, inspirada en Francesc d'Assís, avui pot i ha de ser una economia amiga de la terra, una economia de pau. Es tracta de transformar una economia que mata en una economia de la vida, en totes les seves dimensions” (2022). Trobo a faltar aquí una major consciència del perill que representa deixar en mans d’unes poques empreses privades que es troben entre les més riques del planeta, la fabricació, comercialització i posterior avaluació dels medicaments i, particularment, de les vacunes, ja que són tractaments profilàctics administrats a persones sanes, la majoria en edat de desenvolupament.

7-. Fer teologia des de les perifèries existencials

Finalment, anomeno el projecte papal que conec més bé, per haver-hi participat l’any passat. La ciutat de Barcelona va acollir l’experiència pilot del projecte ‘Fer teologia des de les perifèries existencials’ i després va ser la principal ciutat europea que en va formar part. Aquest és un projecte internacional que es caracteritza per donar protagonisme teològic als pobres i marginats. No es tracta només de reconèixer els pobres en la seva necessitat -això és fonamental i, com hem vist, Francesc ho té molt en compte-, sinó d’adreçar-se a ells i elles com a subjectes i, més particularment, com a subjectes teològics. “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho” (Lc 10,21). Aquest és l’únic passatge evangèlic que especifica que Jesús es va entusiasmar: "ple de la joia de l’Esperit Sant". El verb grec és agalliao (el mateix que fa servir la Mare de Déu en el Magnificat) i indica una joia que no només s’experimenta en la interioritat de la consciència, sinó que s’expressa visiblement amb el cos. Què devia fer, Jesús? Va cridar? Va saltar de joia? Va dansar? Fes el que fes, queda clar que els pobres, als ulls de Jesús i als ulls de Francesc, no són només receptors de caritat; són, per sobre de tot, portadors de revelació, testimonis de Déu. L’opció preferencial pels pobres és l’opció de Déu, és l’opció per Déu.

Teresa Forcades i Vila és benedictina, teòloga i metgessa.