Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït


 
(Fra Josep Manuel Vallejo) Segurament que un dels versets més importants i transcendents de la Bíblia és aquell del Gènesi on es diu que l’home i la dona són creats a imatge i semblança de Déu (Gn 1,27), som com la icona de Déu a la terra, som semi-divins, d’aquí la nostra dignitat, som sagrats, dignes de respecte i reverència.
 
Però ésser imatge de Déu vol dir ésser imatge de la Trinitat, és a dir, que portem a dins la dinàmica de l’Amor, la dinàmica relacional del Pare amb el Fill, del Fill amb el Pare que és l’Esperit Sant: aquest mutu donar-se, aquesta intimitat i interpenetració de les persones (“Jo en Tu i Tu en mi”), aquest compartir gratuïtament el que són en el goig de l’Esperit Sant.
 
Això vol dir que ens realitzem en la mesura que ens relacionem com es relacionen el Pare i el Fill i l’Esperit Sant. Per això és tan important la comunitat, per això són tan bells els aplecs i les trobades festives. Perquè en viure “en pau i ben avinguts” realitzem el nostre ésser més íntim a imatge i semblança de la Trinitat.
 
Per això és tan important que cuidem la fraternitat, que la valorem, que la potenciem amb la nostra presència, que celebrem junts, que dinem junts... Perquè la fraternitat ben avinguda és signe i sagrament de la presència de Déu-Trinitat a la terra.
 
No cal que siguem molt virtuosos, no cal que siguem molts... Cal que visquem la gratuïtat de sentir-nos germans.

Recordem la icona d’Andrei Roublev. Tres àngels –Pare, Fill i Esperit Sant– estan sopant entorn d’una taula, és el Banquet Celestial. Cada vegada que dinem plegats i regna l’alegria, realitzem una paràbola del Banquet del Cel. Jesús sopant amb tothom ha vingut a convidar-nos-hi. I l’Eucaristia és un tast d’aquest Banquet, el Banquet de la Trinitat al que tots hi estem convidats gratuitament.