1. Felip VI estrena el seu regnat com rei dels espanyols amb viatges a Catalunya, nació mil·lenària de set milions d’habitants, i després al Vaticà, un estat petit de mig kilòmetre quadrat. Dos destins significatius. A Catalunya, hi ha endegat un procés sobiranista. Al Vaticà, el papa Francesc recalca que “avui i sempre, els pobres són els destinataris privilegiats de l’Evangeli” i que “cal dir sense revolts que existeix un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres”.
2. L’Evangeli dona preferència a tothom que està en la marginalitat. Les elits, els rics, els reis i els prínceps van després. “Jo crec que Jesús vol que els bisbes no siguem prínceps, sinó servidors”, diu Francesc en l’entrevista del passat 13 de juny a Henrique Cymerman. Dies abans, 27 de maig, al tornar de Terra Santa a Roma, el Papa va referir-se a l’atur d’una manera que va descol·locar a la diplomàcia espanyola i als partits monàrquics, PP i PSOE. “L’atur –va explicar- descarta als joves. És molt greu. L’atur juvenil a Espanya es del 50%; a Andalusia, del 60 %. Gravíssim. Aquest és un sistema econòmic inhumà”.
3. Francesc va ser preguntat per Cymerman sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Va contestar: “Cal estudiar cada cas, un per un. Escòcia, la Padània, Catalunya... N’hi haurà que seran justos i n’hi haurà que no ho seran”. En un post d’aquest blog, “L’Argentina independent de Bergoglio”, es deixa constància de que el procés emancipador argentí respecte Espanya per la via de la guerra a començaments del segle XIX contrasta amb el procés sobiranista català del segle XXI que és realitza a Europa per les vies pacífica i democràtica.
4. Algun assessor de Felip VI hauria de recomanar-li la lectura del document programàtic del Papa, l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium (La joia de l’Evangeli). En el seu número 190, Francesc cita el Compendi de la Doctrina Social de l’Església: “La pau es funda no sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el drets dels pobles”. També cita la Populorum Progressio (El progrés dels pobles), encíclica del seu estimat Pau VI: “Necessitem créixer en una solidaritat que ha de permetre a tots els pobles arribar a ser per ells mateixos artífexs del seu destí”.
5. ¿Pot jugar el Vaticà algun paper en el cas català? L’Església té experiència com mitjancera. Francesc afirma en l’Evangelii gaudium (65): “En repetides ocasions, l’Església ha servit de mitjancera en favor de la solució de problemes que afecten la pau, la concòrdia, la terra, la defensa de la vida, els drets humans i ciutadans etc”. De moment, el papa Francesc apel.la públicament a estudiar cada cas, un per un. Escòcia, la Padània, Catalunya.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.