Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 20 de maig de 2014

La pau de les coses -els sous el poder, la vanitat- i la pau en la Persona, aquella de l'Esperit Sant. La primera posseeix el risc de desaparèixer: avui ets ric i est algú, demà no; i la segona que ningú pot prendre-te-la és una pau "definitiva". L'homilia del Papa Francesc és com un passeig sobre els dos extrems dels desitjos més grans de la humanitat de tots els temps. La idea prové d'una de les pàgines de l'Evangeli de Joan, proposat per la litúrgia del dia. Jesús està a punt d'afrontar la Passió, però abans anuncia als deixebles: "Us dono la meva pau". Una pau -observa el Papa- que es diferencia completament de la "pau que hi ha al món", perquè aquesta és "una mica superficial, dóna una certa tranquil•litat, dóna una certa alegria, però només fins a una cert punt:

"Per exemple, ens ofereix la pau de les riqueses: jo estic en pau perquè tinc tot solucionat per viure la resta de la meva vida, no haig de preocupar-me..." Aquesta és una pau que dóna el món. No et preocupis, no tindràs problemes perquè tu tens tants diners... La pau de la riquesa. I Jesús ens diu que no tinguem confiança en aquesta pau, perquè amb gran realisme ens diu: "Vigila que no hagi lladres... Els lladres poden robar-te les riqueses! No és una pau definitiva aquella que et donen els diners. Pensa que també el metall pot oxidar-se, no? Què vol dir això? Una caiguda de la Borsa i tots els teus dines, desapareixeran! No és una pau segura: és una pau superficial, temporal."

I amb aquest mateix desencant, el Papa Francesc analitza altres dos tipus de pau mundana. La primera, aquella del "poder" que no "funciona": un cop d'Estat i t'és presa. Pensa, afegeix, a quin final va arribar la "pau d'Herodes" quan el Mags "li van dir que havia nascut el Rei d'Israel: aquella pau va marxar de cop!. O bé, la pau de la "vanitat", que el Papa Francesc defineix com una "pau de circumstàncies": avui estimat, demà humiliat", com Jesús entre el Diumenge de Rams i el Divendres Sant. És d'una altra consistència la pau que ens ofereix Jesús:

"La pau de Jesús és una Persona, és l'Esperit Sant! El mateix dia de la Resurrecció, Ell arriba al Cenacle i la seva salutació és: La pau sigui amb vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant. Aquesta és la pau de Jesús: és una Persona, és un gran regal. I quan l'Esperit està en el nostre cor, ningú ens pot treure la pau. Ningú! Es una pau definitiva! I quina és la nostra feina? Cuidar aquesta pau. Tenir-ne cura! És una pau gran; és una pau que no em pertany; és d'una altra Persona que me l'ha regalat, d'una altre Persona que està dins del meu cor i que m'acompanya tot la vida. El Senyor me l'ha donada.

Aquesta pau és rebuda amb el Bateig i amb la Confirmació, però sobretot -afirma el Papa Francesc- si és rebuda com l'infant rep un regal, sense condicions, a cor obert". L'Esperit Sant, custodiat sense estar "engabiat", demanem ajuda a aquest gran regal de Déu:
"Si vosaltres teniu aquesta pau de l'Esperit, si vosaltres teniu l'Esperit dins vostre i sou consci-ents d'això, no estarà torbat el vostre cor. Sentiu-vos segurs! Pau en deia que per entrar en el Regne del Cel és necessari passar per moltes tribulacions. Però tots, tots nosaltres tenim tantes, tothom! Més petites o més grans..." Però que el nostre cor no estigui torbat: aquesta és la pau de Jesús. La presència de l'Esperit fa que el nostre cor estigui en pau. No anestesiat, no! En pau! Conscient, en pau: amb aquella pau que només ens dóna la presència de Déu.

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió