Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Àngelus del Papa Francesc. Diumenge 2 de març de 2014.

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

En el centre de la Litúrgia d'aquest diumenge trobem una de les veritats més reconfortants: la divina Providència. El profeta Isaïes la presenta amb la imatge de l'amor matern ple de tendresa: "S'oblida una mare de la seva criatura, no es compadeix del fill de les seves entranyes? Però encara que ella s'oblidi, jo no t'oblidaré!" (49,15).

Aquesta invitació a la confiança en Déu troba un paral•lelisme a la pàgina de l'Evangeli de Mateu: Mirin els ocells del cel -diu Jesús- ells no sembren ni conreen, ni acumulen en graners, i tot i així, el Pare que està en el cel els alimenta... Mirin els lliris del camp, com van creixent sense cansar-se ni teixir. Jo els asseguro que ni Salomó, en l'esplendor de la seva glòria, es va vestir com un d'ells." (Mt 6,26. 28-29).

Pensant en tantes persones que viuen en condicions precàries, o inclús a la misèria que ofèn la seva dignitat, aquestes paraules de Jesús podrien semblar abstractes,inclús il•lusòries. Però, en realitat són més que mai actuals! Ens recorden que no es pot servir a dos patrons: Déu i la riquesa. Mentre cadascú busqui acumular per si mateix mai hi haurà justícia. No obstant això, si confiant en la providència de Déu, busquem junts el seu Regne, llavors a ningú li mancarà el necessari per viure dignament.

Un cor ocupat per l'afany de posseir és un cor buit de Déu. Per això Jesús ha advertit diverses vegades als rics, perquè en ells és gran el risc de col•locar la pròpia seguretat en els béns d'aquest món. En un cor posseït per les riqueses, no hi ha més espai per a la fe. Tot i així, si es deixa a Déu el lloc que li pertoca, o sigui el primer lloc, llavors el seu amor condueix a compartir també les riqueses, a posar-les al servei de projectes de solidaritat i de desenvolupament, com demostren tants exemples, també recents, en la història de l'Església.

El camí que Jesús indica pot semblar poc realista respecte a la mentalitat comú i als problemes de la crisi econòmica; però, si pensem bé, ens condueix a l'escala justa de valors. Ell diu: "No val més potser la vida que el menjar i el cos més que el vestit?" (Mt 6,25). Per a fer que a ningú li manqui el pa, l'aigua, el vestit, la casa, el treball, la salut, és necessari que tots ens reconeixem fills del Pare que està en cel i per tant germans entre nosaltres, i ens comportem conseqüentment. Ho vaig recordar en el Missatge per a la Pau de l'1 de gener d'aquest any: el camí per a la pau és la fraternitat.

A la llum de la Paraula de Déu d'aquest diumenge, invoquem a la Verge Maria com a Mare de la divina Providència. A ella confiem la nostra existència, el camí de l'Església i de la humanitat. En particular, invoquem la seva intercessió per a que tots ens esforcem en viure amb un estil simple i sobri, amb la mirada atenta a les necessitats dels germans més necessitats.

Traducció: Catalunya Religió