La teresiana Victòria Molins respon amb aquest text a les crítiques que ha rebut per l’entrevista que va publicar La Vanguardia i per aclarir les interpretacions que la titllen “d’avortista”.
Carta oberta de Victòria Molins a un “escandalitzat”
Benvolgut X.:
He agraït molt els seus arguments en contra de l'avortament. Veig que me'ls ha dirigit com a ensenyament, tot pensant que jo sóc "avortista" o que defenso l'avortament. No sé si ha interpretat bé el que vaig dir en La Contra de La Vanguardia i m'agradaria que ho tornés a llegir.
Parlo d’una noia embarassada "en un descuido". Jo li havia demanat a la noia si el volia tenir i, al dir-me que sí, la vaig ajudar en tot. El periodista em pregunta què hagués fet si ella decidia avortar, i jo contesto: "L'ajudaria igualment". La resposta no volia dir que l'ajudés a avortar i sé que en la entrevista ho vaig deixar clar. Una altra cosa és la expressió d'una frase que per la seva ambigüitat es pot interpretar com vostè ho ha fet.
Què volia dir amb això de "l'ajudaria igualment"?: que no la deixaria amb la seva angoixa, amb el seu patiment -que segur li comportaria el fet d'avortar- amb tot el dol que suposa o en tot allò que fos necessari. Jo respecto sempre la voluntat i la llibertat de les persones. Potser l'hagués ajudat com he fet en altres casos, dient-li que si volia tenir-lo i li preocupava el futur, jo ja m'encarregaria d'ajudar-li més endavant, o fins i tot considerant-lo com fillol, tal com ho he fet altres vegades etc. Però sempre respecto les decisions de les persones i no las judico. És la meva manera d'actuar...
Una altra cosa és que jo separi la moral i el dret a la vida de les lleis que surten de partits polítics que no evitaran els avortaments sinó que propiciaran que es tornin a fer de manera il·legal i per tant amb molt més perill i molta més angoixa...
Estimo la vida, però en totes les seves fases: en la gestació, en la infantesa amb problemes, en la joventut angoixada, en la maduresa desesperada per les desigualtats socials o la violència i les injustícies, en la vellesa patint la soledat i la pobresa o el abandó... Estimo la vida perquè és i la considero un regal i estaré sempre al costat del que pateix, sense judicar-lo, sense obligar-lo a res, respectant la seva consciència i la seva llibertat, estimant-lo como Jesús l'estima.
Cordialment i agraït per haver-me donat ocasió de poder contrastar opinions i de sentir-nos units en una mateixa fe i confiança en el Crist.
Victòria Molins, teresiana
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.