“Els cristians tristos no creuen en l’Esperit Sant”

Homilia del Papa Francesc a la Casa de Santa Marta. 13 de desembre de 2013

Els cristians al·lèrgics als predicadors sempre troben alguna cosa per criticar, però en realitat tenen por d’obrir la porta a l’Esperit Sant i acaben tristos: ho ha afirmat el Papa aquest matí en la Missa que ha presidit a Santa Marta.

A l’Evangeli d’avui, Jesús compara la generació del seu temps amb nois sempre descontents “que no saben jugar alegres, que sempre rebutgen les invitacions dels altres: si toquen la flauta, no ballen; si canten, no es planyen… res els va bé”. El Papa Francesc explica que aquella gent “no estava oberta a la Paraula de Déu”. El seu rebuig “no és pel missatge, és pel missatger”. Rebutgen Joan Baptista, que “no menja ni beu” dient que “és un endimoniat!”. Rebutgen Jesús, perquè diuen que “és un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors”. Tenen sempre un motiu per criticar el predicador.

“I ells, la gent d’aquell temps, preferien refugiar-se en una religió més complicada: en els preceptes morals, com aquell grup de fariseus; en el compromís polític, com els saduceus; en la revolució social, com els zelots; en l’espiritualitat gnòstica, com els essenis. Ells tenien el seu sistema endreçat, ben organitzat. Però el predicador, no el tenia. Per això Jesús els fa fer memòria: ‘Els vostres pares van fer el mateix amb els profetes’. El Poble de Déu té una certa al•lèrgia als predicadors de la Paraula: als profetes els ha perseguit, els ha matat”.

Aquestes persones doncs, –segueix el Papa– diuen que accepten la veritat de la revelació, “però els predicadors, la predicació, no l’accepten. Prefereixen una vida tancada en els seus preceptes, en els seus compromisos, en els seus plans revolucionaris o en la seva espiritualitat” desencarnada. Són aquests cristians que estan sempre descontents amb el que diuen els predicadors:

“Aquests cristians tancats, engabiats, tristos… no són lliures. ¿Per què? Perquè tenen por de la llibertat de l’Esperit Sant, el qual ens és transmès per la predicació. I aquest és l’escàndol de la predicació, del qual va parlar Sant Pau: l’escàndol de la predicació que acaba en l’escàndol de la Creu. Escandalitza que Déu ens parli per mitjà d’homes amb limitacions, d’homes pecadors: escandalitza! I escandalitza més que Déu ens parli, i ens salvi, per mitjà d’un home que diu que és el Fill de Déu però que acaba com un criminal. Això escandalitza”.

“Aquests cristians tristos –diu el Papa– no creuen en l’Esperit Sant, no creuen en la llibertat que ve de la predicació, que t’amonesta, t’ensenya, et fereix, inclús; però és precisament la llibertat que fa créixer l’Església”:

“Veient aquests nens que tenen por de ballar, de plorar, por de tot, que demanen seguretat en tot, penso en aquests cristians tristos, que sempre critiquen els predicadors de la Veritat, perquè tenen por d’obrir la porta a l’Esperit Sant. Preguem per ells, i preguem també per nosaltres, que no siguem cristians tristos, que no neguem a l’Esperit Sant la llibertat de venir a nosaltres a través de l’escàndol de la predicació”.

Traducció: Jacint Figueras