Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Segons les dades del Departament d'Ensenyament, el 21,95 % del personal dels centres públics i el 14,53 % del personal de la concertada varen seguir la convocatòria de vaga del passat dijous, 24 d’octubre. Tot i que alguns sindicats en donaven d’altres, aquestes dades reflecteixen la informació facilitada pels centres al propi Departament i, per tant, són la font més segura.

No entrarem a valorar la vaga, que correspon en primera instància a qui la va convocar, però sí podem apuntar que, per primer cop en molts anys, va tenir incidència en l’escola concertada, tot i no tenir un seguiment nombrós. La fatiga i la pèrdua econòmica que suposen per al treballador fer vaga s’han de tenir en compte.

De nou, les reivindicacions més escoltades al carrer, o de les quals es van fer ressò els mitjans de comunicació, se centraven en el pretès -i fals, al nostre parer-, caràcter privatitzador de la LOMCE. Sempre és molt difícil lluitar contra eslògans. Un altre cop han aparegut expressions a la premsa que presenten la LOMCE com una llei que –literalment- beneficia l’escola concertada en detriment de la pública

Algú pot enumerar els beneficis per a l’escola concertada que aporta la LOMCE? Es parla d’allargar la durada del concert, que evidentment és positiu, però tots sabem que aquesta durada està condicionada curs a curs al veredicte de la matrícula. Més enllà d’aquest “benefici”, no n’hem sabut trobar cap altre d’específic per als centres concertats. Però encara és més greu parlar de beneficis per a als uns en detriment dels altres. Aquí sí que no hi ha cap possibilitat de trobar mesura en el projecte de llei que avali aquesta afirmació.

Entorn de la vaga, tampoc hi han mancat les referències a les retallades. L’escola concertada, i l’escola cristiana, pateixen les retallades tant o més que l’escola pública, però no considerem honest convertir-les en una arma contra la Generalitat de Catalunya, sense atendre a la realitat de la situació econòmica global que vivim i a l’asfíxia econòmica a la qual està sotmesa Catalunya a causa d’un model injust de finançament i un deslleial repartiment de l’esforç i de l’austeritat entre el govern de l’estat i les comunitats autònomes.

Actuar d’una altra manera és caure en la manca de rigor intel·lectual, polític, àdhuc ètic. Per aquest motiu, i especialment davant la vaga, des de l’Escola Cristiana de Catalunya, per tal de no barrejar coses ni responsabilitats, no s’ha volgut fer esment a les retallades.

Passada la vaga, cal seguir lluitant en favor de l’educació i de les nostres escoles. I ens caldrà seguir atents al procés de la LOMCE. Una llei que, per sobre de tot, portarà inestabilitat al sistema, per la qual cosa és ja un entrebanc i font de discussió, però la sabrem superar com ho hem fet ja en tantes ocasions i davant tantes dificultats.