Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Paràbola del ric insensat
Comentari a Lluc 12, 13-21

 

  1. Un d´entre la gent demana a Jesús que faci com els rabins (mestres de la Llei judaica) que exercien d´àrbitres quan el germà gran no volia donar al germà més jove la part de l´herència.

Ø     Aquest home presenta un cas de manca de fraternitat, d´insolidaritat del seu germà.

Ø     Mostra una preocupació força material, pels diners

Ø     Vol que Jesús intervingui

o      Avui dia ens trobem amb actituds i actuacions insolidàries sobre tot referents als diners i a vegades volem que un altre ens resolgui el problema i el posem en una incomoditat i a lo millor allò no és el més important o no ho hauria de ser en la nostra vida.

  1. Jesús no es percep a sí mateix ni com a mestre, ni com jutge, ni com mediador, ni vol seguir l´estil d´ordenar que li demana aquesta persona.

Ø     Jesús no creu que aquesta sigui la seva missió.

o       Avui dia també ens podem trobar amb persones que vulguin col·locar-nos el paper de mestres o mediadors, sobre qüestions materials, i ens cal veure si realment és el nostre paper.

  1. Jesús aprofita, com sempre, com a bon pedagog, la ocasió per alertar

     sobre l´afany de riquesa, de diners, de lucre, ja que creu que la vida  

     de les persones no prové dels béns que tinguin.

Ø      Jesús ens posa en vigilància, en plena atenció (és una de les “manies” que tenia) sobre el poder que tenen sobre nosaltres (sobre el cos, la psique i l´esperit) els diners.

Ø      Ell va ser temptat en aquest aspecte i va anant-ho superant.

Ø      Els diners poden agafar de tal manera tot el nostre ésser que podem quedar tant condicionats, que tot ho podem fer girar sobre aquest prisma. Els diners ens poden esclavitzar, sinó els sabem controlar, ja que de fet els necessitem, però ens poden.

o      Avui dia, el sistema capitalista-consumista que està basat en l´afany de lucre, i és reproductor de pobresa, de desigualtat i de destrucció de la natura, ens agafa per tots costats.

o      Jesús, bon savi, ens recorda també avui, que els afanys, les ambicions econòmiques no solament no són la nostra vida, sinó que maten la vida dels altres (tercer i quart món).

o      Avui dia la nostra societat ens acompanya a etiquetar molt les persones pel que tenen, pel que gasten, consumeixen, i com ho consumeixen, i quin tipus de marques i productes compren, quan de fet nosaltres no som uns consumidors, uns clients dels bancs o caixes, o uns “números” de DNI, contracorrent, contrasenyes de correus, de mòbil...La nostra veritable vida ens ve de l´estimació que rebem i que donem.

  1. Jesús els explica una paràbola d´un que la terra li va donar molt i

     construeix nous graners per emmagatzemar el gra i així poder

     distorsionar el mercat en favor propi i fer-se més ric.

Ø      Jesús ens recorda que qui té i acumula, més té.

Ø      Jesús critica els rics acumuladors, especuladors, explotadors dels altres, que ni tenen el desig d´invertir per donar més treball i més vida, sinó de descansar ,divertir-se, menjar i beure, en un estil de vida totalment centrat en ells mateixos.

Ø      Jesús també , com sempre en les paràboles ens posa davant del mirall del que podem ser si ens deixem portar per aquest afany egòlatra i individualista.

o       Avui dia també hem de ser crítics amb l´economia especulativa que no inverteix per crear riquesa per a tots, sinó que es centra en el pur benestar escandalós d´uns pocs (que viatgen, tenen grans fortunes i encara es queixen si en comparació amb l´any passat han tingut menys beneficis).

o       Una bona part de la crisi econòmica prové de l´afany financer de diners i més diners sense base real i també de destruir, tirar a terra i tornar a reconstruir (en les guerres, en l´exagerada dedicació econòmica a la construcció, per guanyar diners quasi bé sense fer res).

o       Els governs (estatals, autonòmics, municipals) sembla que també han tingut el miratge de deixar-se portar per la construcció abans de la crisi, ja que els donava més impostos i després de la crisi per reduir les estadístiques de l´atur. Un cop s´acaben les obres els obrers tornen a l´atur. En canvi els costa injectar diners en les petites empreses, autònoms...que són la base del país.

o       No hi ha en tots una mica o molta por a perdre el que tenim? i amb els que poden més les ganes d´acumular ?

     5. Jesús dóna la lliçó de la paràbola: com que la vida no està en els diners,

         ni en els graners, ni en els béns, potser que la vida s´acabi i tot el

         patrimoni no se´l pot emportar.

Ø      Per Jesús, com per nosaltres, si hi reflexionem, la presència de la mort és un element bàsic per recordar-nos on està la VIDA.

Ø      Jesús ens anuncia, ens recomana que ens fem rics davant Déu.

Ø      Si Déu és amor, vol dir que hem de donar i rebre, que ens hem d´entregar com Jesús va fer en tota la seva vida, que com la font és font quan dona aigua, i no deixa de ser font perquè vagi “perdent” i entregant als altres l´aigua de la vida. Sempre segueix tenint aigua (afecte).

o       Avui dia, tots tenim l experiència directa o indirecta que la proximitat de la mort, o una malaltia ens fa repensar la vida, ens fa mirar el que és més essencial, i tractar els altres segons aquesta reflexió.

o       Aquestes experiències ens ajuden a ser i fer més evangeli, a sentir-nos més a prop dels altres, a valorar els detalls que ens dediquen, a construir xarxes  d´autèntica comunicació, a sentir-nos persones i germans.