Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Segons com es miri el text de Pau que es llegeix a la segona lectura d’aquest diumenge pot ser un advertiment a abstenir-se de conductes immorals en matèria de sexualitat, però també pot ser una reacció contundent contra les practiques de prostitució sagrada habituals a la ciutat de Corint, tal i com ens explica avui Josep M. Solà.

 

A QUI DONO EL COS?

A la segona lectura d'aquest diumenge llegim un fragment de la carta de Pau als corintis (1Co 6,13c-15a.17-20), on l'apòstol es mostra preocupat per la possible pràctica de relacions sexuals immorals. Tot s’hi val quan es tracta de l’ús que fem del nostre cos i, més concretament, de la nostra sexualitat?. En aquest breu fragment de 1Co el terme cos pren un relleu important, apareix 8 vegades en el tram de 8 versets.

Què entén aquí Pau per cos? El cos és l'ésser humà en tant que es troba posat en el món i dotat de membres i energies, que el situen en relació vital i fecunda amb els altres i amb la resta de coses del món. Sobretot en aquest passatge, el cos fa referència a la capacitat d'engendrar de l’ésser humà, que no es pot separar de tots els altres aspectes, que constitueixen la plenitud de la realització humana. Amb aquesta visió positiva, Pau es posiciona davant un possible dualisme, que veia el cos dolent i l'ànima bona. Per Pau el cos té, doncs, una dignitat, que no s'avé amb segons quina mena de comportaments.

I quins són aquests comportaments indignes? En el començament del capítol 5é, Pau es queixa de la passivitat de la comunitat, que consenteix que hi hagi un dels seus membres, que conviu amb la seva madrastra (5,1). Ell mateix recorda que aquesta pràctica ni tan sols es dóna entre els pagans. Més endavant, en el capítol 7é, a fi de prevenir comportaments immorals, recomana als matrimonis no abstenir-se de les relacions sexuals. Plantejat així, el text de la lectura litúrgica seria un fragment d'un llarg tractat sobre les relacions sexuals, el matrimoni i la virginitat, que abastaria els capítols 5.6.7.

Però la lectura litúrgica omet un verset, que fa possible una altra interpretació del text. Diu el verset: " O és que no sabeu que el qui s'uneix a una prostituta es fa un sol cos amb ella? Perquè diu l'Escriptura: Tots dos formen una sola carn". L’ambient moral de Corint incentivava la fornicació. A més de les prostitutes, que rondaven pels carrers i el port per satisfer sexualment a mariners i comerciants, a la ciutat hi havia un temple dedicat a la deesa Afrodita, famós per la pràctica de la prostitució sagrada. La unió sexual amb una prostituta era una manera simbòlica de manifestar que s’entrava en comunió amb la divinitat del temple.

Evidentment Pau reacciona amb contundència contra aquesta mena de pràctiques. Quan diu que el cos és per el Senyor o que el cossos són membres del Crist, vol dir que això fa impossible l’entrega del cos a una divinitat pagana, a través de la prostitució sagrada. El qui ha acceptat la fe cristiana s’ha fusionat amb el Senyor la qual cosa fa impossible qualsevol altra mena de fusió. El temple del cos on hi habita l’Esperit Sant es contraposa al temple profà on hi habita la divinitat pagana. El Déu que s’ha de glorificar ( v.20) no és la divinitat pagana sinó el déu de Jesús.

Per Pau,doncs, el fet que els membres del nostre cos siguin membres del cos de Crist els dona una sacralitat, que és incompatible amb cap altra mena de sacralitat, sigui la que sigui.

 

Diumenge 2on durant l’any

15 de Gener de 2012