Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Quan pensem en arquitectura religiosa el cap s’omple del record d’espais silents embolcallats de formigó i escletxes lluminoses que evoquen encarnació. El que resulta realment sorprenent, però, és el silenci que hi ha sobre l’espai religiós en les múltiples revistes sobre arquitectura, sovint de consum propi del ram. Posem uns exemples (citats per Esteban Fernández Cobián):
 
La revista Arquitectura, editada pel Col·legi d’Arquitectes de Madrid, tan sols va publicar un número monogràfic a l’arquitectura religiosa a l’Estat Espanyol, l’any 1997, després de vint-i-cinc anys de silenci sobre el tema.
 
Pel que fa a Arquitectura Viva i AV Monografías, en els seus vint anys de vida, 110 números, Arquitectura Viva ha editat tan sols un número a l’arquitectura religiosa (nº 58, 1998) i, en el cas de la segona, durant els seus vint-i-tres anys d’existència (120 números) també ha editat tan sols un número monogràfic a l’arquitectura religiosa (nº 95, el 2002).
 
A què es deu aquest silenci? Esteban Fernández Cobián ho retreu a la falta de qualitat de l’arquitectura religiosa moderna, i segurament no li falta raó, però crec que també hi ha un silenci cultural imposat per la secularització i per una visió tecnicista del món que no recorda que els grans mestres de l’arquitectura moderna no han passat de llarg del fet religiós. Basta recordar l’Església Unitària de Frank Lloyd Wright, les sinagogues de Louis I. Kahn, el convent de Santa Maria de La Tourette de Le Corbusier o el Centre Parroquial Riola de l’Alvar Aalto.
 
Per això és una alegria trobar-se amb el número 66 de Documentos de Arquitectura (Maig 2009) dedicada a un dels arquitectes religiosos més prolífics de la darrera meitat del s.XX a Espanya, Fray Coello de Portugal, que va saber compaginar la seva tasca de religiós dominic amb la d’arquitecte quan tot just ell mateix reconeix que era un “mequetrefe que acababa de entrar en el noviciado”. De la seva obra cal destacar el Santuario de Santa Maria del Camino (1955-1961), on va poder comptar amb la col·laboració d’artistes com en Josep Mª Subirachs (Fotografia: claustre del Colegio de la Sagrada Família). La vida i activitat professional de Fray Coello sembla l'ànima bessona d'un altre arquitecte català no prou conegut, el jesuïta i arquitecte Enric Comas, de qui espero parlar-vos ben aviat.