Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquesta setmana sabrem qui serà el proper papa, però encara no sabrem com serà el nou papa. Si no hi ha una sorpresa, dos o tres dies de conclave ens poden donar papa dimecres o dijous. Un mes llarg, i nou papa. I amb ganes ja de tancar aquest tema.

Hem estat un mes de cardenals que pugen i baixen. Sent sincers, els qui manejaven alguna possible informació sobre el tema són un grapat reduït de periodistes, bàsicament italians, realment experts en el Vaticà perquè fa anys que s’hi dediquen en cos i ànima. La majoria de periodistes, acreditats o no, poc més poden fer que repetir la poca informació que es filtra –sempre interessadament- dels entorns vaticans. Els més experts, amb una mica de nas i de criteri, i amb la possibilitat d’enfocar correctament el context; i els més indocumentats, pel broc gros.

Però tot això és previsible que s’acabi aquesta setmana. Sabrem el nom del nou papa, però encara trigarem uns mesos a saber què voldrà fer. Recordem que la mateixa elecció de Ratzinger va semblar en un primer moment un pur continuisme de Joan Pau II. Un panzerpapa. I probablement aquest va ser el motiu de l’elecció, tenint el compte el perfil del col·legi cardenalici del moment.

Però el personatge ha mostrat un nivell i perfil propi que l’ha fet apuntar a canvis que fa vuit anys no vam imaginar. Però això no es va començar a veure clarament fins uns mesos després d’anar sentit els seus discursos, i definitivament quan va decidir tancar expeditivament el cas Maciel i deixar de tirar terra sobre els casos dels abusos a menors. El van escollir per això? Probablement no. Però és el que va fer Benet XVI.  

Si es repeteix una elecció de pura continuïtat, sempre ens quedarà allò que vam dir fa vuit anys: que el papat imprimeix caràcter, que un Prefecte de Doctrina de la Fe que es deu al seu superior no actua igual que un papa. I en aquest cas, ha estat així.

Tot això sinó hi ha una sorpresa i, enlloc del que és probable, surt un cardenal caputxí o jesuïta, un brasiler amb gran estima per la vida religiosa, o un biblista de cap a peus. Això si que seria un senyal clar que els cardenals han assumit que cal un gran canvi