Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diuen que un cop el cardenal anglès John Henry Newman (gran filòsof, teòleg anglicà convertit al catolicisme i beatificat per Benet XVI) va afirmar que si algun dia li demanessin que triés entre un brindis pel papa o un brindis per la pròpia consciència, no en tindria cap dubte: brindaria per la seva consciència.
 
Encara que la Quaresma no sigui formalment temps de brindis, no podem sinó dedicar-ne un de ben especial: per la consciència de Benet XVI. No ens cal triar entre una o l’altre.
 
En un temps en què la frenesia, la xerrameca, la invasió permanent de tipus de so i soroll, la multiciplicitat d’inputs externs... fan adormir la consciència de l’individu, Joseph Ratzinger dóna un exemple vital amb el seu gest de renúncia al soli pontifici. Actua després d’haver-ho meditat llargament, després d’haver interrogat la seva consciència davant de Déu.
 
Joseph Ratzinger, a més, ensenya una altra lliçó fonamental als catòlics. El papa no és una icona que hem de lloar. El papa és un instrument. Com la resta de fidels. Ningú és insubstituïble. No caiguem en la papalatria. L’Església està sostinguda per l’Esperit Sant. El mateix Benet XVI havia aŀludit ja a aquest aspecte en diferents ocasions. No s’ha sentit mai ni ha volgut ser un ídol, una estrella del rock.

Txin-txin!