×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La guerra bruta contra Catalunya està desfermada. En aquesta fase consisteix a estendre la sensació que la corrupció pública i política és un mal genuïnament català i que és dona a casa nostra en proporcions majors.

No pretenc negar la corrupció, però sí es prou evident que la conclusió a la que es vol arribar és falsa i fruit d’una manipulació gegantina.

No és pas difícil la tasca que s’han proposat els enèmics de la llibertat de Catalunya i certament els hi hem posat massa fàcil, però tampoc ens hem d’empassar segons quines rodes de molí. El seu mètode és molt senzill, només es tracta de posar el focus policial, judicial, fiscal i mediàtic sobre Catalunya i donar rellevància a qualsevol sospita o acusació, per poc fundada que estigui.

No és un mètode del tot nou, de temps immemorials és sabut que la probabilitat de tenir una inspecció fiscal sempre ha estat molt més alta si es té el domicili fiscal a Catalunya que en qualsevol altre punt d’Espanya. Deu ser per allò de la “igualdad de todos los espanyoles ante la ley”. Aquí no som angelets però editorials com els d’ABC en els que s’identifica corrupció i Catalunya són una infàmia.

Des de Catalunya cal reaccionar i cal reaccionar amb la denúncia de la guerra bruta però també amb una clara regeneració política. Aquesta regeneració hauria de partir dels propis partits polítics catalans i ha de ser contundent fins a costa de ser injusta. Han de ser el propis partits polítics els que es regenerin per evitar temptacions populistes o antidemocràtiques.

Estem en guerra i una guerra demana sacrificis. No cal l’escarni ni la demagògia, però sí filar molt  més prim i ser molt més contundents. Si cal apartar persones abans de que determinades acusacions estiguin provades, potser caldrà fer-ho amb el màxim respecte i garantint la possibilitat de rehabilitar-los i restituir-los plenament l’honor en el cas que la seva innocència no quedi en entredit.

Els partits han de tenir –i poden tenir- aquesta capacitat de regeneració. En un primer moment pot suposar perdre un capital polític determinat, però la situació excepcional ho està requerint. Pecar per defecte els pot fer perdre tot el capital. En la transició política, en la posada en marxa dels ajuntaments democràtics i en els inicis de la Generalitat estatutària, es van accelerar processos, es van improvisar lideratges o es van traspassar des de la societat civil i, en la majoria de casos, els resultat no van ser pas dolents.

La regeneració política a Catalunya és, doncs, possible i ha de sortir de dins del sistema. Cal coratge i audàcia, cal sacrifici i el suport decidit i compromès de la societat civil. És possible i urgent.