Discurs interromput, per Josep M. Solà

La davallada sobtada de l'Esperit sobre els qui estan escoltant el discurs de Pere a casa de Corneli es pot interpretar com una mostra de la llibertat de l'Esperit, que es fa present quan ell vol, però si fos que l'Esperit interromp Pere perquè es desvia de la proposta universal de salvació?. Sobre aquesta segona possibilitat gira el cometari a la lectura litúrgica que ens fa Josep M. Solà.

DISCURS INTERROMPUT

L’episodi de l’estada de Pere a casa de Corneli (Ac 10) representa un pas important en el procés, que Pere ha de fer per adonar-se que el missatge de Jesús és una oferta de salvació universal, no restringida només als jueus. Abans d’arribar a casa de Corneli es produeix un esdeveniment cabal perquè Pere faci el pas d’acceptar que la salvació s’adreça també als pagans. Quan es troba a casa de Simó, el pellaire, la casa d’un impur, té una visió que li mostra tota mena d’animals impurs baixant des del cel en una vela. La veu de Jesús li diu que en mengi i que no tingui per impur el que Déu ha fet pur. És una clara invitació a superar els tabús sobre la puresa ritual, que el prepara per veure com l’Esperit davalla sobre jueus i pagans.

L’escena s’esdevé a Cesarea del mar. Territori pagà. Aquesta gran ciutat, capital administrativa de la Judea, estava situada a 50 Kms al nord de l’actual Tel-Aviv. Aprofitant un petit port, prop de la Torre Estrató, Herodes el gran va construir el 22 aC. un gran port, que facilités l’exportació de les seves mercaderies i al costat – en tan sols 22 anys- també una moderna i gran ciutat romana, amb un temple dedicat a Roma i August el seu benefactor. Segons els evangelis, Jesús no hi va estar mai, com tampoc a les altres dues metròpolis romanes de l’època: Sèforis i Tiberias. Per Pere Cesarea és l’anti Jerusalem.

Corneli, com a centurió romà de les forces d’ocupació, ha d’exercir el control policial i segurament està assabentat dels moviments d’una nova secta. Sap que el cap s’allotja prop de Cesarea. Altrament Corneli és un home pietós, que afavoreix els jueus amb donatius i almoines. El fa cridar.

De l’estada de Pere a casa de Corneli la lectura litúrgica només en recull uns quants versets (Ac 10,25-26.34-35.44-48), els que emfasitzen la davallada de l’Esperit sense restriccions. Aquesta vegada Lluc no diu, en començar el discurs, que Pere parli ple de l’Esperit Sant. Per això l’Esperit interromp sobtadament el discurs de Pere. Aquest comença bé: "Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones", però s’embolica quan diu que Déu ha constituït Jesús jutge de vius i morts. L'Esperit Sant interromp el discurs i el talla en sec. Per què? Fixem-nos que Lluc defuig la idea de judici en els seus plantejaments teològics. A diferència de Mateu no té l'escena, que es coneix per judici final ( Mt 25,31-46). Hi ha dos passatges, que contenen omissions significatives pel que fa a la idea de judici. Una la trobem en la citació del passatge d'Isaïes 61,2, durant la compareixença a la sinagoga de Natzaret. Desprès de "l'any de gràcia del Senyor" tocaria dir " el dia que el nostre Déu farà justícia". LLuc omet aquesta segona part del verset. En la compareixença davant el gran sacerdot, desprès de la seva detenció, en ser preguntat si és el Messies, Jesús proclama que el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós (Lc 22,69)i omet la continuació, (que sí recull Mateu) "venint sobre els núvols del cel" (26,64). La idea del Fill de l'home venint sobre els núvol té en l'apocalíptica jueva una clara connotació de judici i en aquesta literatura i els cercles més conservadors del judaisme, el judici és sobretot un judici sobre les nacions opressores, que han perjudicat Israel al llarg de la història. Evidentment que a la llista d'aquestes nacions hi hauria el poder opressor romà que Corneli en forma part. Per això LLuc vol mostrar que Jesús no ve a jutjar sinó a fer una oferta universal de salvació. Altrament el missatge no seria ni entès ni assumit per Corneli.

Diumege 6è de Pasqua
13 de Maig de 2012