Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Recomanem avui l'entrevista que a finals de mes li féu El Periódico a l'antrpòleg Lluís Duch, monjo de Montserrat, i autor de Religió i comunicació, editat per Fragmenta, juestament el dia que presentava el llibre a Barcelona. Diu:

 

La comunicació com a eix transmissor de valors i principis i motor de canvi, així com les principals institucions que s'han ocupat de comunicar al llarg de la història, han centrat durant anys la investigació de Lluís Duch, doctor en Antropologia i Teologia i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma. ¿En mans de qui estan avui aquestes transmissions estudiades per Duch? El seu llibre Religió i comunicació (Fragmenta) ho aborda, des de l'àmbit religiós, però cap a tots els àmbits de la vida.

-¿Què resol el seu treball?

-El llibre no és un catecisme ni un sermó, sinó una aproximació antropològica sobre quines estructures d'acollida, com jo anomeno institucions com la família, l'escola i l'Església, mereixen més confiança avui dia. I són els mitjans de comunicació. Només hem d'escoltar la gent: «Ho han dit a la tele, ho publica avui el diari...».

-Però el que es rep dels mitjans és informació, ¿com es transforma en comunicació?

-És necessari un receptor que se senti tocat per aquesta informació, que el mogui a fer alguna cosa, com diu El petit príncep, que creï vincles. Un dels grans dèficits de la nostra societat és la falta de vincles. En tots els nivells hi falta implicació, posar-se a la pell de l'altre.

-¿Què ho canvia això?

-La percepció de la pròpia vida. El sentit de l'existència en què el tu és un element indispensable per al propi jo. La comunicació implica que el dolor de l'altre m'afecta, per tant, és un antídot, un remei contra l'egoisme.

-¿Per què no hi ha més comunicació entre les persones?

-La comunicació es basa en la confiança, un altre dels dèficits del món actual.

-¿Ens han mentit massa?

-I hem mentit.

-¿Es recupera la confiança?

-Sí, a través dels que sí que se la mereixen, perquè entre les seves paraules i fets hi veiem coherència. D'aquells exemples sorgiran imitadors i creixerà la confiança.

-¿També a l'Església, on la pederàstia descoberta va rebentar el baròmetre de la desconfiança? ¿Com es cus aquesta ferida?

-A l'església hi ha moltes persones anònimes que mereixen confiança, però no interessen als mitjans. Són coherents entre el seu pensament i acció. El gran error ha sigut guardar silenci respecte dels que no ho van ser. Tapar-ho ha sigut destructor per a tothom.