Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tot un programa de vida i saviesa.

Jesús veu les multituds. Puja a la muntanya i els deixebles el segueixen. Jesús s’asseu i –segons Mateu— el seu objectiu és instruir-los amb un llarg sermó que ve a ser l’autobiografia de Jesús i la Carta Magna dels seus seguidors.

Que es tracta de tot un programa ningú no ho nega. El que  frapa és que un Mahatma Gandhi, des de fora del cristianisme però influit pel Sermó de la Muntanya, prediqui i practiqui la no violència. I que ara, aquests dies, als països àrabs del Nord de l’Àfrica s’hagi posat en marxa un dispositiu eficaç no violent que ha fet fòra dictadors ben arrelats en el  poder i la corrupció.

Penso que les actituds més fondes del sermó de la Muntanya són fruit de la gràcia de Déu. Ella recau precisament sobre els qui són humils i senzills.  Sovint, el nostre propi recargolament i el desig de controlar-ho tot, fruit d’un “ego” engrandit, impideix que poguem rebre l’impuls del vent de Déu.

Al voltant de la Benaurança del cor net.

Jesús després de dir, confiadament, que sóm la llum del món i la sal de la terra, fa una precisió sobre la relació entre l’Evangeli i la Llei. Ell no ha vingut a abolir la Llei sinó a donar-li plenitud. La plenitud és la seva persona. La plenitud és l’Amor del primer i el segon manaments que resumeixen tota la Llei i els Profetes.  L’Evangeli asumeix aquest doble manament en la Regla d’ Or: “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin”.

Després, Jesús fa un advertiment important: “Jo us dic que si no sou més justos que els mestres de la Llei i els  fariseus, no entrareu pas en el Regne del cel”.

Doncs bé. En què consisteix aquest anar un pas més enllà que la justícia dels escribes i fariseus?  Jesús ho mostrarà a través del seu mètode d’exposició en el que per sis vegades dirà: “Sabeu que es va dir… doncs jo us dic”. Ho diu amb la humilitat i  l’autoritat que ve de Déu. Jesús diu: cal que  la persona humana comenci a actuar des del cor net.

Es va dir “no mataràs”, doncs jo us dic: “no odiaràs”, perquè l’odi és l’arrel de la guerra. Es va dir no cometràs adulteri; doncs jo us dic que no mireu la dona casada amb cobdícia, perquè cal ser sobris i àdhuc castos; es va dir “no jureu”, doncs jo us dic “digueu sí, quan és sí; digueu no quan és no. Més paraules són del maligne". 

Al voltant de la benaurança de la misericòrdia.

Jesús diu tres frases colpidores:

1a. La llei del Talió deia: “Ull per ull i dent per dent. Però Crist diu: “Si et bufeteigen en una galta, posa-hi l’altra”. És la superació de la Llei del Talió per l’amor misericordiós que aixeca el qui està en la misèria del poder, la violència i la corrupció.

2a. “Estimeu els enemics”. Exclou la venjança i suposa el perdó i l’oblit de l’ofensa. Mireu la columna del pis principal de “La Pedrera” de Gaudí, amb les lletres d’ell mateix o d’en Jujol: “Perdona, oblida, sempre”. Certament, cal la fe i el vent de la gràcia de Déu per perdonar i oblidar sempre, però aquest és el pensament de Jesús: cal saber la “memòria històrica” per poder perdonar i oblidar, cosa que reconstrueix la convivència.

3a. “Sigueu perfectes (en l’Amor) com el Pare del cel és perfecte en (l’Amor)”. O, com diu la traducción litúrgica: “Sigueu bons del tot com ho és el Pare del cel”. El Levític  deia: “Sereu sants com jo sóc sant”. Sí. Es tracta d’imitar Déu. “Si imiteu l’equitat de Déu no hi haurà pobres” comentava Gregori Nazianzè. Quin programa per fer-ho en l’amistat amb Déu!