Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El dia de la Pentecosta, la Pasqua granada, no té Octava. Fem la gran celebració durant les vint-i-quatre hores del diumenge que actualitza la vinguda de l’Esperit Sant sobre la Mare de Déu i els Apòstols... i s’ha acabat el temps de Pasqua. Per què? Se’m va ocórrer gairebé com una originalitat. Però ara em sembla una veritat de sentit comú. Pentecosta no té octava perquè tenim tot el Temps Durant l’Any per a fer nostre el fet que l’Esperit Sant és present i actiu en la comunitat i en els nostres cors.

Aquí, semblaria que jo hauria de dir que, després de la Pentecosta es fa una lectura contínua de l’Evangeli de Marc. I, per tant, que és bo que el cristià que practica la Missa i la Caritat, faria molt bé de llegir a casa seva tot l’Evangeli de Marc, o el que li falti d’ell, ja que en la Diòcesi de Barcelona se n’ha fet una bona escampada i la gent, poc o mot, ho està llegint.

Molt bé. Doncs ja ho dic: que seria bo de llegir l’Evangeli de Marc. Però la realitat de les coses fa que aquest any 2012, les coses siguin més fines i matisades. Veiem-ho.  

Tenim el diumenge 3 de juny la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que actualment ens va molt bé per a adonar-nos a fons que Déu és amor. Comunió d’amor de Pare, Fill i Esperit, les tres persones que formen la unitat de Déu. Cada persona s’entrega del tot a l’altre. I cada una està en l’altre, viu en l’altra i fa lloc a l’altra en la unitat de la comunió d’amor, on cada un és ell mateix: perquè cada persona fa lloc a l’altra.

I el 10 de juny és el Corpus, la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist. Amb l’Evangeli de Marc. I comprenem que l’Eucaristia és la Casa de Déu a la terra on nosaltres tenim també el nostre lloc per tal de viure i de romandre en Crist i amb els germans: estimant-los, fins i tot amb el nostre perdó i servint sobretot els més necessitats.

Ara bé el més bonic: El dilluns 11 de juny, canvia el decorat i comencem a llegir el Sermó de la Muntanya, tal com es troba en “l’ensenyament” llarg  de sant Mateu. Amb les Benaurances i tota la resta. Em sembla que l’Esperit Sant haurà d’alenar de valent per tal que veiem en  les Benaurances una gran semblança amb els fruits de l’Esperit: l’amor, la alegria, la pau , la paciència, etc. Perquè les Benaurances creixen en el nostre cor de pedra que s’ha de fer “dolç i humil” com el de Crist, gràcies al suau terratrèmol de l’Esperit de la Veritat i de l’Amor.

Així, tot llegint cada dia un trosset del Sermó de la Muntanya, arribem a mig juny –el dia 15—a la festa del Sagrat Cor de Jesús, que ens ajudarà a comprendre un cop més que Déu és Amor i que li calia concentrar aquest Amor en el Cor del Fill de l’home per tal que tots els homes i dones de la terra poguéssim viure d’aquest mateix Amor. El dia següent –el 16—el Cor de Maria serà el millor complement a la festa del Cor de Jesús.

Tornem a Marc el diumenge 17 de juny i tornem a Mateu fins a la diada de sant Joan, amb l’alegria que a tot el món ha portat aquest home just i auster. De sant Joan anem a parar el dia 29 a la Solemnitat de sant Pere i sant Pau, amb la confessió de Crist feta per Pere –“Tu ets el Messies, el Fill de Déu”— la mateixa que fem nosaltres. La fem, com Pere, en l’Església de Déu. Ell la fa tot confirmant els germans. Nosaltres la fem amb la humilitat i la llibertat que ens ve de seguir la Veritat que és l’amor de Jesús, el Salvador.