Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Una primera i ràpida lectura de la versió provisional de les proposicions conclusives de la XIII Assemblea ordinària del Sínode dels Bisbes sobre La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana m’ha deixat amb una doble sensació: per una banda, sembla que els qui han participat en el Sínode han volgut deixar constància d’haver parlat de tot el que pugui tenir relació amb la nova evangelització; per l’altra, també sembla que no han gosat dir més coses que les que són força evidents, sense mostrar cap excés de creativitat i valentia.

No obstant, una segona lectura més detinguda m’ha permès de llegir entre línies i descobrir algunes afirmacions que m’han tranquil·litzat. Aleshores he pensat que, quan el Papa es disposi a redactar l’Exhortació apostòlica corresponent, sabrà separar el gra de la palla i aprofundir en les qüestions que són realment importants i que, ben segur, han estat objecte d’intervencions personals que no han justificat cap proposició concreta.

Vull remarcar una de les proposicions que m’ha semblat de més gruix i que podia haver ocupat un lloc més rellevant en el conjunt del document. Em refereixo a la proposició 22, que té un títol tan breu com suggeridor: Conversió. Segons el meu criteri, amb poques paraules diu molt més del que sembla a primera vista. Després de sis línies introductòries, afirma el següent:

La Nova Evangelització requereix una conversió personal i comunitària, nous mètodes d’evangelització i la renovació de les estructures pastorals, amb vista a passar d’una simple estratègia pastoral de manteniment a una acció realment missionera. La Nova Evangelització exigeix una conversió pastoral autèntica, que ens ha de conduir a l’adopció d’actituds i a l’impuls d’iniciatives que comportin revisions i canvis en la dinàmica d’unes estructures pastorals que ja no responen a les necessitats evangèliques del nostre temps”.

La redacció podria ser més lineal i més clara, però crec que diu més del que es pot intuir en una lectura ràpida. Llàstima que, en altres proposicions, els autors del document no hagin intentat ser més concrets i s’hagin limitat a exposar bones intencions. Però, com he dit, es tracta d’una versió provisional. El document preparatori del Sínode ‒els Lineamenta‒ és força més explícit.