El passat diumenge 4 de març, a la televisió catalana, en el programa “30 minuts”, van parlar del planter de l’Església aquí a Catalunya, mostrant diferents tipus de capellans i alguns seminaris.
Fou un programa de qualitat, ben preparat i documentat. No va caure en la típica confrontació dual a què ens tenen acostumats els programes de televisió. Suposo que per atraure l’audiència presenten un tema polaritzant dues posicions arquetípiques, que de fet no existeixen tan pures en la realitat, que sempre és més ambigua. Llavors fàcilment cauen en el simplisme i en la falsificació dels fets. D’aquesta forma, com en els sermons catòlics tradicionals, donen seguretat i marquen el pensament del poble, que el deixen ignorant, oblidant la complexitat de els coses.
De totes maneres, en el programa que comentem, hi podem trobar alguna tendència més suau i relativa en aquest sentit, ja que presenta els capellans joves decantats vers el conservadorisme, menys un, i els més grans, vers una visió més oberta. I aquesta presentació es presenta com a tesi. No hi ha cap capellà de l’edat entre els 50 i els 65. Un descuit? És fet expressament?
Fa la impressió que la “sotana” (fins i tot combinada amb el fer de “paleta”), els “reclinatoris”, “els mantells de punta”, ressorgeixen de nou, com objectes antics i exòtics, i sembla que vulguin captar l’atenció i l’atracció dels espectadors. Així la televisió per una banda pot arraconar el fet religiós-eclesial en el que és quasi esotèric i pre-modern i per tant criticar-lo, i per altra banda, malgrat presenti altres interlocutors que no responen a aquest model, en el fons, propaga l’oferta integrista i conservadora. Sense voler “mullar-se” (potser s’haurien d’implicar més en un posicionament concret) poden afavorir la crítica visceral, poc racional, i gens reflexiva sobre la complexitat del fet.
Curiosament el qüestionament del model de capellà, home i cèlibe surt solament per part d’una persona. El fet que es digui, per part d’un dels entrevistats que les “esquerres” eclesials no donen capellans i sí les dretes, amaga la pregunta sobre les causes d’aquest fet. Possiblement les “esquerres” no en donen perquè no estan d’acord amb un model jerarquitzat i concentrat en una persona responsable de la comunitat cristiana, sinó que estan per un altre model, que consisteix en la responsabilitat compartida, en el treball en equip, en la distribució de serveis en les comunitats, segons els qualitats de cada persona, i per tant en “animadors” de comunitats que tant puguin ser homes com dones, casats com solters, perquè el que es contempla són els seves capacitats, disponibilitats i recursos, al servei de tota la comunitat, i no el seu sexe o el seu estat.
Quim Cervera és sociòleg i capellà
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.