Davant uns temps de dificultats

No és cap secret: els temps que vivim no són fàcils. Ens hem anat trobant amb molts canvis, les notícies ens parlen cada dia de més i més problemes i no sembla que es vegi el final. Pot semblar que s'hagin debilitat algunes certeses i seguretats que teníem sobre el sistema en què vivim (econòmiques, laborals, institucionals, polítiques, ...). Potser algunes dificultats se'ns han manifestat també a nivell personal, o la nostra xarxa propera familiar, d'amistats, de treball, etc. Sigui quina sigui la situació de cadascú, aquesta sensació de major precarietat no és precisament còmoda.

Hi ha una dimensió objectiva de les dificultats que no voldria pas minimitzar, ni frivolitzar amb ella. Alguns ho passen malament, potser estan a l’atur, potser han hagut de reduir el nivell de consum de bens, etc. I sempre és objectivament més difícil suportar una situació de dificultat quan es ve de d’una anterior d’abundància, que no quan ja s’està acostumat a la precarietat. Estem doncs en el lloc difícil. Això és especialment aplicable a la gent jove que va créixer en la situació d’optimisme anterior i ara es troba amb menys oportunitats de les que pensava que tindria, amb aquestes taxes d’atur juvenil tant elevades.

Més enllà d’aquesta dimensió objectiva, que hi és, hem de ser conscients tanmateix que també hi ha una dimensió més subjectiva, que té a veure amb la consciència que tenim d’aquestes dificultats i de com actuem, o almenys intentem actuar, malgrat la incomoditat dels temps . Possiblement aquests temps d’ara ens posen més “a prova”. Una primera actitud davant les dificultats de qualsevol tipus, comuns en aquests nostres dies (personals, laborals, etc.), és la de pensar: "no puc amb elles", "és massa per a mi", o bé: "no és el moment per actuar", "vaig a esperar temps millors i a posposar les meves decisions ", o també "vaig a procurar seguir com estic ". Fins i tot pot semblar justificable pensar que: "La responsabilitat és dels altres (sistema financer, polític ...), així que jo no puc fer-hi res", “que ho arreglin els responsables que han creat el problema!”. Són actituds comprensibles, potser raonables, i que semblen portar-nos a una certa seguretat immediata. No obstant això aquestes actituds possiblement no contribuiran molt a canviar la situació a nivell global i segurament tampoc a nivell personal, ja que la situació incòmoda probablement seguirà com abans.

Una altra actitud possible és la de prendre consciència que la sensació de major pressió i estrès pot ser un indicatiu de la necessitat de canviar per fer les coses de forma diferent. A nivell de desenvolupament individual podem tenir aquesta percepció quan estem a punt per avançar en un àmbit de la nostra vida (econòmic, professional, relacional, espiritual, ...). Podem respondre amb pors i dubtes o entendre que se'ns presenta una oportunitat per responsabilitzar-nos i comprometre'ns més. La novetat de la situació que es dóna ara és que sabem que segurament no obtindrem els resultats immediatament. Potser era un miratge d'altres temps per alguns pensar que anaven a aconseguir resultats ràpids amb un petit esforç. Ara potser toca actuar amb una major consciència i valor, perquè els resultats no es veuen immediatament.

La forma de respondre a aquest repte que se'ns presenta té una indefugible dimensió personal. Alguns podran pensar que és un bon moment per invertir en formació per preparar un futur diferent, altres potser podran decidir que malgrat tot pot ser bo prendre la iniciativa encara que sigui assumint algun risc més, també pot ser un moment per assumir responsabilitats encara que costi una mica més i s’hagi de treballar més per aconseguir el mateix. Tanmateix segur que és un moment de replantejament a fons de les prioritats que tenim. Quines són les coses realment importants a la vida? Què ens fa feliços? Tot això ens hauria de portar a ser més conscients que hem de tenir més en compte els altres, servir més i compartir més. En definitiva segurament és temps de posar el petit gra de sorra de part de cadascú, encara que sigui en una petita esfera de la nostra vida, per contribuir a apropar un futur millor. Un objectiu per aquest temps de Quaresma?