Molts elements s’ajuntaven en la cerimònia de concessió del doctorat “honoris causa” per la universitat Ramon Llull a la Dra. Nelsa Curbelo del dia 10 de febrer. En primer lloc era el primer doctorat “honoris causa” que proposava la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Aquest és un clar indicatiu de la vocació universitària d’aquestes disciplines i de la Facultat. Aquesta vocació anava acompanyada de la il·lusió que el professorat i direcció de la Facultat i també el Patronat de la Fundació Pere Tarrés van posar en aquest acte.
En segon lloc va ser un acte en el que es va donar una circumstància poc freqüent en les universitats. Apart de la lectura de l’acta de nomenament, hi intervingueren només dones: la Dra. Anna Berga, que feu l’elogi dels mèrits de la Dra. Nelsa Curbelo, la mateixa Dra. Curbelo que va fer el discurs com a doctora, i la rectora de la Universitat Exma. i Magfca. Dra. Ester Giménez-Salinas, que va fer el discurs d’acollida de la nova doctora. Ho dic com a signe positiu de la gran normalitat que la dona té en la nostra Universitat i pel, podríem dir-ne, caràcter femení de l’acte. Aquest es manifestava en la sensibilitat especial, la cura i importància dels detalls, l’elecció de les cançons de la coral, el to atent i afectuós, el llenguatge personal i emotiu,... Tot això en una institució que té molt també de “femenina” ja que és, com se sap, “alma mater”.
El fet que més volem destacar tanmateix és la profunditat humana i la importància de la tasca de la persona a la que es va concedir el grau de doctor honoris causa, la Dra. Nelsa Curbelo, que ’ha distingit –com digué la Dra. Anna Berga en la seva intervenció elogiant els mèrits de la doctora - per la lluita per la pau i els drets humans. La Dra. Berga esbossà la biografia de Nelsa Curbelo: Va néixer a l’Uruguai i va formar part uns anys d’una comunitat religiosa de les germanes del Sagrat Cor a França. Filla d’una família no creient, va amagar la seva aventura religiosa als seus pares, aventura que només coneixia la seva germana bessona –que estava present també en l’acte-. Va estudiar Teologia a Toulouse i després d’un període en un barri obrer de Pamplona, va ser destinada a Riobamba (Equador). Va deixar l’hàbit, però la Fe ha continuat essent una part central de la seva vida. Va formar part de diferents organitzacions, tanmateix el treball més conegut seu és el que va realitzar amb joves “pandilleros” (prefereix aquesta denominació en lloc de la de bandes, per les connotacions que té aquesta paraula). Lidera actualment la organització “Ser Paz para vivir juntos” a Guayaquil (Equador), que promou processos de pacificació i educació en valors entre joves que estan en situacions de risc i marginació.
La rectora Ester Giménez Salinas va intervenir al final de l’acte, amb paraules acollidores i càlides, donant la benvinguda a la nova doctora. Va destacar la importància del Treball Social com a ciència i el seu lloc a la Universitat. També recordà la importància de la Declaració dels Drets Humans i de la igualtat d’oportunitats, que en massa ocasions s’incompleixen–digué-. També va parlar dels Drets del Menor, que ens obliguen a respectar els drets de tots els nens i nenes independentment lloc de naixement, progenitors, gènere, religió o origen social.
Moltes coses són singulars de la Dra. Curbelo. Es fa difícil resumir la seva intervenció i explicar l’atenció i emotivitat amb la que es seguí tota la seva narració. Destacaré algunes claus de la seva aportació, amb paraules seves, per compartir amb els lectors la importància del seu treball:
1. És primordial actuar, és a dir canviar l’estat de les coses mitjançant l’acció. Cal canviar les persones, superant la por a l’altre.
Sobre el desafiament del treball amb “pandilleros y pandillas” recordà que ja Einstein plantejà com: “ningún problema puede ser resuelto desde el mismo nivel de consciencia que lo creó. Debemos aprender a ver el mundo desde otra perspectiva”. Ella afegeix : “Y actuar en otra perspectiva”. La causa del problema és que: “En conjunto hemos desarrollado un gran miedo al otro, a los otros, y esto genera expulsiones, exclusiones, fanatismos de todo tipo: políticos, sociales, religiosos, deportivos”.
Per acostarse a la solució recorda que: “Uno de los seres humanos más admirados por todo tipo de civilizaciones es Francisco de Asís, que propuso una vida senzilla, gozosa, en comunión entre los seres humanos y la naturaleza toda”. El punt de partida és que totes les persones compartim la “necesidad de encontrar el sentido de la propia vida, del mundo, de la existencia”.
“La igualdad es una aspiración no una realidad. Por esto el mundo es diferente desde donde se mire y donde se viva”. Per canviar la realitat “Ser Paz” ha lograt en aquests darrers anys la “capacitación técnica de mas de 6000 jóvenes en alto riesgo con la creación de microempresas”.
2. Per superar els conflictes s’ha d’actuar des de la tolerància, la comprensió, l’empatia. També hi ha una necessitat de buscar una autèntica autoritat.
“Con el tiempo he aprendido a ver mas allà y más adentro de lo que se dice y lo que no se dice. He descubierto la hermandad profunda de los seres humanos y aprendí a creer en el potencial enorme de la comprensión, la tolerancia, la capacidad de escuchar”.... “Muchas veces he estado con asesinos adultos y jóvenes, extorsionadores y corruptos y me pregunto: ¿Cómo he llegado yo hasta aquí y como se han convertido ellos en lo que son? Aprendí que no hay una gran diferencia entre un pandillero, un congressista , un medico, un professor, un periodista, un santo... Nuestros miedos y esperanzas más profundos son bastante similares”.
Nelsa Curbelo parteix d’una comprensió de la natura humana: “La sed de afectos es determinante en la aparición de grupos más que la pobreza y la marginalidad”.
Tantmateix cal anar a l’arrel dels problemes: “Ser pandillero plantea una forma de vivir la Ciudad, la Polis. Nos encontramos frente a un acontecimiento político que tiene sus propios códigos, alfabetos, música, jerga, estructuras. Representan una cultura en la que el manejo del poder y la violència, comprendida como ejercicio del poder, estan siempre presentes”. Cap violència no és bona solució ja que: “La violència puede hacernos obedecer però genera miedo, sumisión, no poder. El poder real requiere entendimiento, cooperación y su fruto es la libertad”.
Ens recordà també moments emotius que va viure com el moment de l’entrega d’armes en el Barrio de Paz.
3. Nelsa Curbelo treballa des del sentit d’unes conviccions que tenen unes arrels profundes en l’espiritualitat cristiana.
“Viví en Francia donde se echaron las bases de una espiritualidad profunda”. Cita un cas: “Buscábamos cadaveres de campesinos víctimes de la lucha de tierras, ejecutados por policias en cementerios clandestinos. Tenía delante de mi a torturadoes y campesinos que habian sobrevivido. Me preguntava en que momento se produjo tal quiebra en la vida de los torturadores que fueron capaces de llegar a tales aberraciones de insensibilidad y uso del poder. Y supe que la educación era fundamental para lograr cambios, porque en la tarea de reinventar el mundo que este cambio de época nos demanda, los paradigmas han hecho crisis, y es necesario poner vino nuevo en odres nuevos, en palabras del Maestro”.
Per molts anys a la Facultat per aquest doctorat “honoris causa” tant merescut, desitjant que aquest primer doctorat sigui llavor per molts més, encara que siguin “laboris causa”. I una frase-síntesi de la Dra. Curbelo per acabar:
“En nuestra vida y en la historia que todos construimos el amor tendrá siempre la última palabra, es mi convicción más profunda”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.