Els darrers dies els mitjans s’han omplert amb la vida i els èxits musicals i artístics de Whitney Houston. Veritablement és fantàstic escoltar i veure aquesta cantant interpretant alguna de les peces que la van catapultar a l’èxit mundial.
La seva sobtada mort portarà a moltes especulacions. Està molt lluny de mi entrar en aquesta dinàmica. El que jo vull subratllar és el que he pogut constatar: fins i tot una part molt majoritària dels mitjans de comunicació admeten que l’èxit i la fama no cobreixen la nostra necessitat de trobar sentit a la vida ni ens donen prou forces per encarar les pressions a les que estem sotmesos. I articulen i argumenten aquesta afirmació il·lustrant-ho amb la vida de molts i reconeguts famosos.
Aquesta constatació és un acte de valentia i diu molt a favor dels mitjans que s’han atrevit a difondre aquest missatge.
Per altra banda, pels cristians, aquesta constatació ens reafirma en el que ja hem après: que la vida té el seu sentit en Crist i que el propòsit de la vida es troba quan tenim un encontre personal amb Jesús.
L’èxit, la fama que comporta, sigui molta o sigui poca, i les altres derivades de la vida, ens ajuden o ens dificulten el dia a dia de les nostres passes, segon sigui el moment de cadascú.
La conclusió a la que finalment arriben els mitjans de comunicació esmentats, pel que he pogut veure, escoltar i llegir, és que l’èxit i la fama per si mateixos no omplen la buidor existencial que tots portem dintre. Formen part de la vida però no donen mai sentit a la vida.
Una bona conclusió per uns àmbits que per a molta gent només són superficialitat.
Tags
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.