Newman-Adams: Dues visions de l'Educació Superior

En un article anterior valoràvem l’aportació del Cardenal Newman a la concepció de l’Educació Superior Catòlica. Anem ara a contrastar la seva aproximació amb la de Henry Adams (1838-1918), un contemporani seu dels Estats Units. Pretenem entendre com aquestes perspectives del S. XIX van influenciar l’Educació Superior i com van marcar-la de tal forma que en certa manera perduren encara avui.

Qui va ser Henry Adams? Per què és important?

Henry Adams provenia d’una família pertanyent a una certa aristocràcia nord-americana, per dir-ho d’alguna manera: Un besavi seu havia estat John Adams, un dels pares fundadors dels Estats Units, per cert ja sensible respecte de la importància de l’Educació. A mitjans del segle XIX Adams va ser un estudiant del Harvard College, experiència que va deixar escrita en un llibre “The education of Henry Adams” (1907), on explica la seva experiència al College i la seva visió de l’Educació Superior. Per fer-nos una idea de la influència d’aquest llibre cal dir, per exemple, que la Modern Library va posar-lo en primer lloc d’entre els llibres anglesos de no ficció de tot el segle XX! No és poca cosa tenint en compte que tracta d’un llibre amb idees sobre Educació Superior. El llibre d’Adams és introspectiu, però tracta el mateix tema que el llibre de Newman que havíem referit anteriorment: La relació de la tradició cristiana amb la Modernitat.

Es molt interessant la comparació que fa entre Newman i Adams el Dr. Michael J. Buckley (S.J.) del Boston College, una de les 10 universitats privades amb més demanda dels Estats Units i que vaig poder visitar el 1998. Newman i Adams foren ambdós: persones amb molta sensibilitat, percepció i disciplina; persones amb capacitat persuasiva i d’argumentació; persones amb llenguatge flexible; i també persones exigents amb els estàndards per avaluar l’assoliment de les fites humanes. Ambdós , per tant, valoraren l’educació humanística. Per Buckley tanmateix les diferents aproximacions que tingueren respecte el compromís amb el cristianisme, marca encara el debat en la formació universitària d’avui.

De Newman en vàrem parlar una mica. I que pensava Adams?

En paraules d’Adams, en l’obra que hem citat: “El més sorprenent de l’educació és que no arruïni a tothom qui hi està involucrat: professors i estudiants”. “A Harvard, el 1858 aquesta ferida era tanmateix més petita”. Adams explica com a Harvard s’ensenyava poc contingut i amb mals mètodes, però al final aquesta educació deixava la ment oberta, lliure de biaixos, ignorant de fets però dòcil. Els graduats tenien pocs prejudicis, coneixien poc però la seva ment restava flexible, disposada a rebre coneixement.

El P. Buckley exposa com la visió d’Adams demostra com a la seva època s’havia reinterpretat el Calvinisme originari dels fundadors de Harvard . Els cursos de Teología no són especialment recordats per Adams. De fet Adams exposa com en aquell temps ni el President ni els estudiants es prenien el contingut de l’educació massa seriosament. La clau per Adams és que: “El College oferia avantatges vulgarment anomenades com a socials, més que mentals”.

Adams volgué recordar en el seu llibre que un parent seu li va dir el dia de la graduació que havia fet el discurs de promoció amb poc entusiasme. La calma, desapassionament, hàbit crític de la ment, són actituds distants respecte –com les anomena Adams- les conviccions inflamades. Així valora la importància d’escapolir-se dels principis fixos. Per Buckley és un clar senyal que Harvard havia atenuat els principis cristians. Estem parlant de mitjans del segle XIX.

Per Newman, en canvi i tal com exposàrem, els principis cristians son la font de la integritat de la Universitat. La universitat és entesa com a producte del Cristianisme. Així el resultat de l’Educació és l’hàbit filosòfic de la ment: Cultivar l’intel·lecte per discriminar les conviccions i enfortir-les. També dona, per tant, importància al que es denomina als USA com Educació Liberal (Humanitats) però pensava clarament que: “Sense principis que serveixin l’intel·lecte per construir damunt d’ells no és possible la discriminació de les conviccions, ni tampoc la comprensió de les conseqüències dels propis actes”.

Per Buckley: Els dos estudien el propòsit i caràcter de l’Educació Superior: Per Adams el desenvolupament social de facto és valorat per damunt del desenvolupament mental, per Newman és just al revés. Per Newman: “El desideratum no son les maneres i hàbits del ‘gentelman’, que poden ser adquirides per altres vies: per una bona societat, viatjant o per la gràcia i dignitat innates de la ment Catòlica”. Així –pensa Newman- el comandament sobre els nostres poders no es guanya sense esforç i exercici d’anys. Aquest és per Newman el cultiu real de la ment.

Són doncs dues maneres d’entendre la relació entre Cristianisme i Modernitat: una liberal, i l’altre tradicionalista, si els hem de posar una etiqueta. Per tradicionalisme en tot cas volem dir revitalitzar la tradició incloent la Modernitat, eh?

Buckley exposa que, així com Harvard va florir com una de les millors universitats del món a través dels anys, Newman i el seu ideal d’Universitat Catòlica, iniciat a Dublin el 1882, al final en certa foma va fracassar un anys més tard, quan la Universitat Catòlica va esdevenir un University College dins la Universitat Reial d’Irlanda. Tanmateix la perspectiva de Newman va restar com un ideal de la Universitat Catòlica, ideal que va impulsar la fundació de diferents Universitats Catòliques a tot el món, i que en bona part resta recollit com a llegat en la Constitució Apostòlica sobre les Universitats Catòliques ”Ex-corde Ecclesiae” de Joan Pau II .