Sobre l'aprendre a pensar

Imaginar, recordar, planificar, resoldre problemes, redactar, calcular, memoritzar, meditar, ... Són activitats mentals diferenciades i que involucren àrees diferents del cervell. Ens referim a totes aquestes activitats amb una mateixa paraula genèrica: “pensar”. Pensar per tant no és una única i simple activitat mental, sinó moltes activitats diferents a vegades interrelacionades. Moltes activitats humanes requereixen del pensament. Pensem amb paraules, amb imatges, amb accions,... Anem al passat, anticipem el futur... Sempre que pensem, tanmateix, accedim al contingut de la nostra ment en el moment present. Pensar és potser l’activitat de la ment humana que més ens diferencia d’altres espècies. Pensant esdevenim conscients: ens identifiquem amb pensaments sobre nosaltres mateixos i així construïm una identitat i també una autobiografia. Perquè pensem podem anar construint qui som, de forma relacionada amb els qui ens envolten i amb els continguts de la nostra cultura. És un repte esdevenir conscients dels nostres pensaments i del seu potencial. Pensar és una activitat fonamental per la persona.

És lloc comú en els debats sobre educació considerar que l’educació bàsica hauria de permetre com a mínim desenvolupar “les quatre erres”, que són: “Reading, wRiting, aRithmetics i Reasoning”. Aquesta quarta R, pensar, ha anat guanyant en importància en la societat en la que vivim . Mai com ara les persones s’han hagut d’enfrontar amb tantes situacions en seva vida que requereixen aplicar el pensament (àmbits laboral o professional, de la pròpia salut, de les relacions interpersonals, de l’autoconeixement, també de l’espiritualitat). Pensar més i sobretot pensar millor és també una necessitat –com Sòcrates va intentar en el seu temps- per a crear una societat millor.

Recordo que en les seves conferències sobre aprendre a pensar en Josep M. Terricabras, amb el seu estil enèrgic i irònic característics, començava dient: “No s’ha d’ensenyar a pensar, de pensar ja se’n sap!”. No puc estar mes d’acord amb la segona part de la frase, sí, de pensar ja se’n sap. Només afegiria un matís a la primera part: Crec que s’ha facilitar l’aprendre a pensar, perquè del que es tracta es d’aprendre a pensar bé. I pensar bé no es una cosa que vingui tant donada, s’ha d’aprendre i exercitar. Ja Balmes en el seu Criterio posava en primer pla la importància de pensar bé per a afermar el criteri, destacant les dificultats i problemes que pot portar el pensament quan no està adequadament exercitat.

Parlant molt en general i sense entrar en detalls, els currículums habituals haurien de facilitar l’exercitació de l’aprendre a pensar en els “procediments” de les matèries i/o en espais i temps específics. Molts són els beneficis de treballar amb algun dels molts programes específics per aprendre a pensar, en l’assoliment d’aquesta finalitat d’aprendre a pensar bé. Exemples d’alguns programes específics, entre d’altres, són el PEI de Feuerstein o el PAI de Marian Baqués. Els educadors que treballin amb aquests o d’altres programes podran prendre més consciencia dels processos involucrats en el pensar bé, les diferents modalitats de pensament i la natura dialèctica del pensar. Els educands podran adquirir més vocabulari sobre el pensament, prendre també consciència de les diferents tipologies de pensament i de com aplicar el pensament a diferents situacions de la vida. La rellevància dels continguts i procediments apresos a l’escola està en que serveixin per la vida, sigui en els àmbits laboral, interpersonal, social, religiós... Treballar el pensament a l’escola, la quarta R, és treballar en aquesta direcció. L’objectiu és aprendre a pensar bé a l’escola per pensar bé també a la vida.