Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Claretians) Cada any el darrer dissabte de maig hi ha festa grossa al Santuari del Cor de Maria. Hi ha dues celebracions plegades: d’una banda s’hi celebra la festa del Cor de Maria, titular del Santuari i patrona de la parròquia que porta el seu nom; i d’una altra les dues parròquies germanes –Cor de Maria i Sant Tomàs d’Aquino– celebren la cloenda de l’any o curs pastoral.

Però aquest any ha estat diferent, perquè s’hi ha afegit una altra celebració: la cloenda dels 100 anys del Santuari. L’eucaristia, va estar presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, acompanyat de Màxim Muñoz, provincial dels Claretians i els darrers rectors que ha tingut el santuari i parròquia: els pares Josep Codina, Josep Sanz i Ricard Costa-Jussà.

Al llarg d’aquest any centenari 2013-2014 s’han anat celebrant petits actes commemoratius, entre els quals un «Cicle de Concerts del Centenari». El mateix dia 31, una hora abans de la missa, va haver-hi el darrer: un Concert d’orgue, a càrrec de l’organista titular del Santuari, José Luis Cameo. Una exposició fotogràfica amb fotografies de l’època —que recollia sobretot del 1905 a 1945— deixava constància gràfica d’una part cabdal del camí recorregut al llarg d’aquests cent anys.

A principis del segle XX feia poc més de quaranta anys que el Missioners Claretians tenien la seva «Casa Missió» en un gran edifici construït als afores de la Vila de Gràcia (1860), “a uns dos quilòmetres de Barcelona”, es deia en aquell moment. Dins aquest edifici hi tenien una petita capella a la qual acudien gent d’algunes cases que hi havia a l’entorn.

Però l’any 1904 van decidir construir una església nova, que –com que era fora de la població– seria alhora un santuari. No els faltaven raons per prendre aquesta decisió: per una banda volien fer un homenatge a Maria en el cinquantenari de la declaració del dogma de la Immaculada, i per una altra banda hi havia rumors que s’havien de traçar carrers nous per aquells camps i horts, dos dels quals afectarien l’horta que tenia al voltant la seva «Casa Missió», i qui sap si també afectarien alguna part de l’edifici. Es tractava del carrer de Coello, avui Sant Antoni M. Claret, i del carrer de Nàpols, que és el que afectaria l’edifici.

Un cop presa la decisió, van encomanar l’obra a un prestigiós arquitecte, que havia estat mestre de Gaudí i l’havia tingut uns anys d’ajudant. Joan Martorell i Montells ja havia fet altres esglésies importants en aquella nova Barcelona que s’estava alçant. De dificultats i contratemps no en van faltar: El temple començava l’any 1904. L’any 1906 moria l’arquitecte. A finals de juliol de 1909 –arran dels fets de la Setmana Tràgica– van cremar les bastides de la construcció del temple. El 1913 es va inaugurar... per primera vegada. La segona va ser el 1941, un cop restaurat de les destrosses de la guerra del 36.