Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(David Casals /CR) Una quinzena de grups de diàleg interreligiós que hi ha atots els territoris de parla catalana es van reunir aquest dissabte 6 d’abril a Barcelona, amb l'objectiu d'explorar com el diàleg entre les tradicions religioses pot ser crucial per combatre les dinàmiques de l'odi.
 
“Hem abordat” com el diàleg interreligiós "pot combatre les fòbies i les dinàmiques d'odi" i com donar resposta a "fenòmens globals, i que també es manifesten a Catalunya, com l'antisemitisme, la islamofòbia o la cristianofòbia", explica, en declaracions a Catalunya Religió, el teòleg i membre de l’Associació Unesco de Catalunya, Francesc Torradeflot.
 
Es tracta de la primera trobada amb tots els grups que formen part de la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós, on reivindiquen la importància que els grups de diàleg interreligiós aconsegueixin "incidir" en els mitjans de comunicació, perquè el relat ajudi a "construir identitats obertes". És necessari també "ensenyar a dialogar a tots els nivells, no només als infants, sinó també a adults, a l'administració, als dirigents".
 
I sobretot, és fonamental el paper de les tradicions religioses i els grups de diàleg, que han de "ser un revulsiu, aixecar la veu, denunciar estereotips i prejudicis". L'objectiu del diàleg no és en cap moment el "sincretisme", sinó la "unitat en la diversitat, no només reconèixer a l'altre, sinó estimar-lo".
 
"No només s'han de reconèixer els drets de les minories. Cal una acollida que no sigui freda, sinó càlida", explica Torradeflot. Els participants també reivindiquen la creació d'"espais de treball conjunts", on es pugui "visualitzar" que les tradicions religioses dialoguen, i també que aquestes treballin juntes, sobre tot en el camp social.
 
Alhora, les tradicions també necessiten "visualitzar-se, ser accessibles" i per això és important "crear espais de silenci" i llocs on tots els ciutadans, no només els practicants, puguin acostar-se a la transcendència i a l'espiritualitat.
 
La Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós agrupa a diferents grups situats en territoris de parla catalana, des d'Alacant fins a Perpinyà passant per Barcelona, Manresa i Lleida. L'últim any i mig, els grups l'han dedicat a treballar quin ha de ser el paper dels grups i de les tradicions per combatre les dinàmiques de l'odi.
 
Aprecien que les diferents fes, creences i conviccions avalen els conceptes de "no incitació a l'odi" i de "tolerància" que es proposen en organismes internacionals com Nacions Unides i l'Unesco.
 
Per exemple, posen de manifest l'amor als altres però sobre tot als més necessitats que es desprèn de les tradicions abrahàmiques. En el cas del judaisme, destaquen el sentit profund del "Shalom, del perdó des de Déu, o la celebració del dia del Yom Kippur -dia del perdó, que se celebra un cop l'any-, en la que es perdona als altres i aquests han d'acceptar la demanda del perdó".
 
En el cristianisme, aprecien que textos com el Sermó de la Muntanya, els Manaments de Jesús, les paraules de Jesús a la creu, el parenostre -"on Jesús mou a perdonar"- o les paràboles contribueixen a trencar amb les dinàmiques de l'odi. De la tradició islàmica, indiquen la importància que té "la pràctica diària de demanar perdó a Déu" i la virtuositat que dóna aquesta tradició al fet de perdonar.
 
Aprecien sobre els ensenyaments budistes que "es basen en la no violència i en la compassió pel patiment de tots els altres. La totalitat del camí budista té com a únic propòsit ajudar a que tots els éssers amb consciència es puguin alliberar de totes les formes possibles de sofriment i arribar a l'estat de saviesa". I dels 'brahma kumaris', es destaca la importància de "viure de manera que l'amor presideixi tots els actes".