Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ramon Bassas / CR) A finals del segle XVIII arriben a Mataró una part de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana, suposadament unes patrícies romanes deixebles de Sant Cugat que descansaven al monestir de la ciutat que duu el seu nom. A partir d'aleshores, un culte local amb no massa èxit, passa a créixer en devoció popular fins que el 1852 el Papa Pius IX les declara patrones de la ciutat, després d'un plebiscit local. Uns anys abans, el 1848 (l'any en què el primer tren a la península enllaçava aquesta ciutat amb Barcelona), un jove músic 'belcantista', capellà i mestre de capella de la Basílica de Santa Maria de Mataró, Manuel Blanch, estrena una 'Missa de Les Santes' que, amb no poques vicissituds i riscos d'oblit, ha arribat fins els nostres dies com l'element més genuí de la Festa Major de Mataró, dita de "Les Santes", una festa que forma part del catàleg de patrimoni festiu de Catalunya.

La Missa, musicalment, es composa d'un cor, d'un centenar de cantaires amateurs, un conjunt de solistes i una orquestra, tots ells dirigits cada any per un director diferent que n'interpreten les diferents parts mentre se segueix una celebració eucarística amb força participació de concelebrants i públic. Una "Administració de Les Santes" s'encarrega anualment de l'organització i sufragi de la Missa.

La Missa se celebra el dia 27 de juliol de cada any al matí, a les 10, a la mateixa Basílica de Santa Maria. Una primera cercavila, amb tots els elements festius de la ciutat, l'"Anada a Ofici", acompanya les autoritats des de l'Ajuntament a la porta de l'Església. Una processó interna, mentre es canten els Goigs, clou l'acte fins que les relíquies de Les Santes arriben a la porta, on les espera l'Àliga, que dedica un ball a les patrones. En acabat la Missa, i després de deixar anar una colla de coloms davant les relíquies, la segona cercavila porta les autoritats fins a l'Ajuntament passant pel carrer on la tradició ubica la casa natal de les Santes, el carrer Pujol.

Diu el periodista Manuel Cuyàs a El Punt sobre la Missa que "El mossèn es va deixar impregnar de Rossini i Donizetti tant com va poder, i des de llavors la seva partitura té un lloc d'honor en l'altaret de la música entre barroca i romàntica del XIX català. De vegades algú que no em coneix les dèries i els orígens em vol situar una cita o una feina el dia 27 de juliol al matí. Jo sempre contesto que es pot comptar amb la meva presència i col·laboració els matins de tot l'any, inclosos els de Sant Joan o de Cap d'Any, menys el matí del dia 27 de juliol, quan m'assec en un dels primers bancs de la basílica i durant dues hores i mitja sóc tot orelles per aquesta música que forma part de la memòria de tots els mataronins de pro i que ha superat i resistit tots els canvis en matèria litúrgica gràcies a una butlla papal que dóna permís perquè s'interpreti a Santa Maria de Mataró només aquell dia de l'any."

Us deixem un resum en vídeo fet pel seu germà, Jordi Cuyàs.

Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran. Foto: Quim Puig (El Punt)