Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Bernat Ferrer - Festes.org) "Què val això? 250 euros". "500!", "630!", "800!". Fins a 1.000 euros s’ha arribat a pagar per la coca de goig que se sorteja cada 24 d’agost a Roda de Barà, en la tradicional subhasta del Pa Beneït emmarcada dins la festa major en honor a Sant Bartomeu.

El ritus de benedicció arrenca a les 11 del matí del dia 24 des del poliesportiu, on les parelles de rodencs duen les coques –anomenades barquilles– fins a l’església per ser beneïdes. Antigament, les parelles de rodencs casats anaven de bracet al principi de la fila, mentre que les parelles solteres anaven darrere, també de bracet. La festa, doncs, es convertia en una clara ocasió per propiciar aparellaments, en què el noi solter proposava a la noia que li feia més el pes que formés parella amb ell. En acabar la festa, era habitual que el noi pagués el vermut a la noia, donant peu a una conversa que, en algunes ocasions, podia desembocar en aparellament, nuviatge i casori.

Cada un d’aquests dos grups anava precedit d’una parella d’infants del poble, que duien les anomenades coques de goig. Actualment, però, amb la gran quantitat de parelles separades, divorciades, reajuntades i demés, l’estructura de la fila ha variat. Les dues parelles d’infants precedeixen la filera i, a darrera, s’hi situen les demés parelles de rodencs, una vint-i-cinquena, sigui quina sigui la seva situació matrimonial.

De cercavila a processó

La filera per parelles surt en cercavila des del poliesportiu, precedida pels grallers i les dues parelles de gegants de Roda de Barà: en Rodus i la Berània, els petits, i en Rigoletto i la Traviata, els grans. La cercavila es dirigeix a l’ajuntament a buscar les autoritats i, tots junts, van cap a l’església, precedits per una banda. A la rectoria, el mossèn rep la comitiva i tots junts fan cap a l’església. Des d’allí comença la processó, precedida per la imatge de Sant Bartomeu dut per quatre persones.

La processó del Pa Beneït, realitzada pel casc antic, acostuma a durar fins les 12 del migdia, hora en què comença la missa. Arribada l’hora de l’ofertori, les parelles ofereixen les barquilles i les coques de goig perquè siguin beneïdes, acompanyats per un solemne toc de gralla.

En finalitzar la missa, una de les coques de goig es queda a l’església, mentre que l’altra se subhasta. Un dels confrares crida el tradicional "Què val, això?", donant per iniciada la subhasta. El preu de sortida és de 250 euros, per bé que se n’arriben a pagar 1.000, en una espècie de joc d’ostentació entre les famílies riques de la vila. Tot i això, el català que té diners és poc amant de fer lluir massa la riquesa pròpia davant els altres, motiu pel qual la subhasta, alguns anys, no és tant lluïda com podria arribar a ser.

Barquilles per a tothom

El pa que es beneeix, les barquilles, són coques elaborades pel forn Nogués en forma de vaixell, forma que ha servit per acabar batejant-les. Cada una de les 25 parelles du tres barquilles sobre una fusta coberta amb un mantell, alhora que cada una de les barquilles s’adorna amb dos ramets de flors, motiu pel qual les safates acaben sent d’allò més vistoses.

Les coques de goig, per contra, són coques de pa rodones, adornades tant amb flors com amb confits. Qui no pugui participar a la subhasta de la coca de goig, sempre pot tornar a casa amb una de les més de 300 barquilles que s’han beneït, que la confraria ven a 3 euros la unitat o 5 euros si se’n compren dues. Així mateix, la confraria talla algunes barquilles a trossets petits i els reparteix entre els fidels que han assistit a la missa.

Convit dels confrares

En sortir de missa i havent-se subhastat la coca de goig, la festa arriba al seu punt i final. Anys enrere, però, la mateixa orquestra acompanyava els dos confrares a casa seva, on havien de convidar-los a un vermut.

Els dos confrares no eren altres que dos dels rodencs que s’havien casat al llarg d’aquell any. Sobre ells requeien les tasques d’organització de la festa i, alhora, de buscar els confrares de l’any següent i transmetre’ls els coneixements adquirits per tal que la propera edició fos tant o més lluïda que l’anterior.

Des de fa uns 20 anys, el sistema tradicional d’elecció dels confrares ha variat. Ara per ara, l’organitzadora de la cerimònia és la Confraria del Pa Beneït, formada per una dotzena de persones que, per petició de l’ajuntament, s’encarreguen que tot rutlli correctament.

Mostra Elements festius d'origen religiós en un mapa més gran
Text
: Bernat Ferrer i Frigola, a partir de la informació facilitada pel confrare Joan Martorell

Fotografia: Rafael Garcia