(Xavier Costa —Salesians) Manuel Olid treballa a l'ongd VOLS-Voluntariat Solidari i també coordina i dinamitza les convivències cristianes al Casal Don Bosco a Martí-Codolar. Des del voluntariat porta la direcció del Centre Juvenil de la Parròquia Sant Joan Bosco de Meridiana, és dinamitzador de grups de fe de joves universitaris i està implicat al màxim en la Moguda Juvenil Salesiana. Per si fos poc, estudia el Batxillerat en Ciències Religioses i es troba en el procés formatiu per ser cooperador salesià.
Com un noi d'Úbeda acaba a Barcelona?
Una mica per carambola. Un cop finalitzada la meva etapa al col·legi salesià d'Úbeda, sempre molt ficat en la pastoral, vaig anar a Córdoba a estudiar Traducció i Interpretació, on em vaig vincular amb els salesians. El quart any d'universitat em van oferir una beca Sèneca i vaig realitzar l'últim curs a Alacant, sense deixar de col·laborar amb els Salesians, concretament a la parròquia Maria Auxiliadora del Centre Juvenil Tucumán 7. Aquest any vaig finalitzar la llicenciatura i volia estudiar un màster. Tenia previst fer-ho a Londres. Vaig aconseguir una beca, però finalment van retallar el pressupost i vaig quedar fora. Llavors les opcions eren Madrid i Barcelona, i em vaig decantar per la ciutat comtal, i aquí segueixo.
I un cop aquí ...
Vaig arribar i em vaig dir, 'aquest any no, em dedicaré només al màster !. Però se'm van remoure coses i em vaig sincerar amb mi mateix: això no ho puc deixar, per a mi és important, no puc desvincular-me !. En aquest moment els meus pares m'estaven pagant els estudis i em vaig proposar trobar feina i després començar amb el voluntariat. I així va ser. Em vaig presentar un dia a la Parròquia Sant Joan Bosco de la Meridiana i al final de la missa em vaig acostar als salesians. I ja tot va ser molt ràpid i a partir de llavors una roda que no s'ha aturat.
Hi ha un punt d'inflexió en el teu compromís amb la missió salesiana?
Dos moments a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) de Madrid 2011 em van marcar especialment. D'una banda, en el marc de la JMJ ens vam reunir un dia a Salesians Atocha tots els joves de la Moguda Juvenil Salesiana (MJS) de tot el món, i experimentar el silenci sepulcral de nou mil joves resant junts -encara s'em posen els pèls de punta al recordar-ho-, amb el mateix estil i carisma va ser una meravella. D'altra banda, en l'última nit de la JMJ, vam tenir diversos moments d'oració. Estava amb els meus amics d'Andalusia i d'Alacant i em vaig dir: si estic en el mateix lloc amb gent de diferents parts i em sento còmode, què és el que m'uneix a ells? I la resposta va ser clara: el carisma salesià. Déu m'ha posat aquesta oportunitat en la meva vida perquè jo pugui tirar-la endavant. I vaig sentir que no entenia aquesta vida si no era en clau salesiana.
Més tard, l'estiu de 2014 hi va haver dues experiències que van consolidar la meva vocació. El "Campament Joves", participant com a animador em va servir molt per poder reflexionar sobre el meu projecte de vida. I aquest mateix any, en el "Camp Bosco 2014" a Torí, dinamitzant un grup vaig sentir que volia fer això per tota la vida. Vaig pensar que l'opció de ser salesià cooperador era el camí, i ara estic en aquest procés.
Qui és per a tu Don Bosco?
Un referent. Em marca conèixer la seva figura, la seva manera d'actuar, com tractava els joves, etc. M' interpel·la. Destacaria la serenitat i l'alegria profunda en la seva vida. Malgrat els molts problemes que va tenir sempre va transmetre serenitat als seus nois de l'Oratori. Era la seva casa, no tindrien cap problema i a més serien feliços. No una alegria superficial, sinó profunda. I això li venia de la seva confiança en Déu. Si m'aturo, reflexiono i reso m'adono que Déu actua també en la meva vida.
Com materialitzes la teva vocació salesiana en el teu dia a dia?
L'opció preferencial pels joves és fonamental. Sigui on sigui sempre em plantejo què és el que volen o necessiten els joves, o què em demana Déu per a ells. Intento que tothom se senti a casa, fomentar l'esperit d'acollida, que les persones se sentin còmodes, siguin capaces de parlar i d'expressar-se en confiança.
Què significa evangelitzar els joves i com s'ha de fer des del carisma salesià?
El binomi de Don Bosco d'educar-evangelitzant i evangelitzar-educant és clau. Mostrar només la bona notícia de Jesús als joves no serveix de res, no cala, es necessita un procés educatiu en la fe, en què ajudes i acompanyes als joves perquè puguin viure la seva vida en aquesta clau. Que puguin descobrir Déu, tenir experiències i treballar tots aquests temes amb més profunditat. Per la meva experiència amb els més de mil xavals que passen a l'any per les convivències al Casal Don Bosco crec que tots els joves tenen inquietuds transcendents, i si nosaltres no els donem resposta la buscaran en altres llocs. Els podem oferir experiències de fe, ¿si no per a què serveix ser una institució religiosa?
Quines reticències veus en els joves?
Depèn del lloc. En la meva experiència a Barcelona et diria que la dificultat, però que al mateix temps és una oportunitat, és el desconeixement. Actualment els joves no coneixen tot aquest tema, ningú els parla ni comenta res sobre Jesús, sobre la creença en Déu, etc. Ells tenen la informació a la qual accedeixen a Internet però és un tema tabú. I en el moment que algú treu el tema no estan tancats, sinó més aviat oberts, però parteixen d'un nivell molt bàsic.
Com veuen els joves l'església?
Els joves senten a l'Església universal molt llunyana i creuen en les persones. Per exemple creuen en el Papa Francesc, que ha propiciat un canvi important de rumb al Vaticà, però no creuen en les estructures i les jerarquies que l'envolten. No obstant això, si la comunitat cristiana és propera, de base, el jove apostarà per l'Església. Però és cert que als nostres xavals els costa creure molt en tot això. I correm també el perill que facin la religió a la seva manera, i cal anar amb compte perquè la fe cristiana és una i hem de ser capaços d'educar.
Creus que en breu veurem dones sacerdots? Com valores el paper de la dona a l'església?
Sens dubte hi haurà dones sacerdots i penso que el paper de la dona a l'església és fonamental, imprescindible. Sense la dona no hi hauria Església. Per què? Perquè si mires a l'Església, aquesta és femenina. La parròquia la porten majoritàriament dones, sempre presents, no es perden cap missa, són les que més sagraments reben, les que porten a terme gran part dels nostres projectes, la majoria dels nostres professors, educadors, monitors, animadors, etc. I elles "estiren del carro", moltes vegades sense un càrrec, però són la base i sense elles l'Església no funcionaria.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.