ACN 'El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana' és la nova exposició que organitza conjuntament el MNAC i el Museu del Prado. La mostra retrata la mirada que tenien els cristians de jueus i conversos a l’edat mitjana, entre 1285 i 1492, a través de gairebé una setantena de peces. El comissari Joan Molina indica que el protagonista de la mostra és la mirada cristiana i “com els cristians defineixen la seva identitat a partir de l’altra, que és el jueu i el convers”.
La construcció de la identitat, la definició d’alteritat, la intolerància i el poder de les imatges són els temes centrals de l'exposició que té una setantena de peces. Actualment, la mostra està al MNAC, però, entre els mesos d’octubre de 2023 i gener de 2024 es va poder veure en el Museu del Prado.
El comissari destaca que la mostra parteix d’una tesi i és que la diferència existeix i l’alteritat es construeix. “L’exposició parla de com els cristians a finals de l’edat mitjana van construir un mirall a partir de la seva representació de jueus i conversos”, explica Molina. A més, segons el comissari de l'exposició, les imatges aboquen les transferències i la convivència entre aquestes comunitats. També fa èmfasi en com l’antijudaisme va donar lloc a un seguit d’imatges que van servir per definir “la identitat cristiana i ratificar tot un seguit de creences, dogmes i devocions dels cristians”.
La mostra, que abasta un període de dos segles, des de finals del segle XIII fins al 1492, amb l’expulsió dels jueus de la Península, també reflexiona sobre el paper que van tenir les imatges i la seva força. En alguns casos, apunta Molina, aquestes imatges van servir per salvar els conversos o per condemnar-los i acusar-los de seguir practicant el judaisme.
L’exposició es divideix en cinc àmbits: Transferències i intercanvis, de precursors a cecs, Antijudaisme i imatges mediàtiques, Imatges per a conversos, imatges de conversos, i Escenografies de la Inquisició. Entre les obres exposades conviuen en aquest espai al MNAC, els frontals de Vallbona de les Monges o els retaules que va realitzar Pedro Berruguete a Santo Tomás de Ávila, amb les Cantigas de Alfons X el Savi (Patrimonio Nacional), la Hagadá Daurada (British Library), el Fortalitium Fidei (Bibliothèque nationale de France) o L’àngel apareixent-se a Zacaries (The Metropolitan Museum of Art).
En total, la mostra reuneix un conjunt de gairebé una setantena de peces procedents del Museu del Prado i del MNAC i dos terços són de col·leccions de museus espanyols i estrangers i d’esglésies i parròquies a vegades molt petites que “tenen peces interessants per poder construir una exposició sobre aquest tema”.
Intolerància
Al comissari, un dels temes que més l’han sorprès del treball en l’exposició és la qüestió dels conversos, que és particular dels regnes de Castella i Aragó i és “una temàtica particularment hispana perquè a la resta d’Europa no es planteja aquest dubte sobre els conversos”. En aquest sentit, assenyala la utilització de les imatges per “acusar, salvar o estigmatitzar permanentment. Això parla del poder de les imatges i de la seva utilització per fomentar la intolerància i la estigmatització”.
Molina assenyala que és una exposició que tracta sobre la intolerància a finals de l’edat mitjana, però “la intolerància per motius religiosos, socials o de nacionalisme tenen una pervivència tristament universal”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.