Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jesuïtes) El passat diumenge 29 de març va morir al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès en Josep Sugrañes, jesuïta. El seu traspàs no està relacionat amb la pandemia actual sino que Sugrañes ja fa uns mesos que s'havia traslladat a la infermeria dels jesuïtes al Centre Borja per problemes de salut.

Josep Sugrañes dedicà bona part de la seva vida a la cooperació internacional i al treball en favor dels refugiats. També fou un dels fundadors i primer director del centre d'estudis Cristianisme i Justícia.

Nascut a Barcelona l’any 1936, va entrar a la Companyia de Jesús el 1953, al noviciat que aleshores es trobava a Roquetas, a la província de Tarragona. Es va ordenar sacerdot a Barcelona l’any 1966 i els últims vots com a jesuïta els va fer a Bolívia l'any 1971.  

Al llarg de la seva vida ha estat dedicat sobretot a la cooperació internacional: des de 1968 fins a 1980 va dirigir el Secretariat de Missions i Desenvolupament de la Companyia de Jesús, que coordinava l’acció dels missioners jesuïtes catalans arreu del món i els projectes de cooperació i desenvolupament que impulsaven. Aquest Secretariat és a l’origen de l’actual Oxfam Intermón. 

L’any 1980 va passar a ser delegat provincial de cooperació internacional. També en aquell moment va rebre l’encàrrec per part de l'aleshores provincial dels jesuïtes a Catalunya, Ignasi Salvat, de crear un centre dedicat a l'estudi i la reflexió des de la perspectiva fe-cultura-justícia. Així va néixer Cristianisme i Justícia. Amb la seva experiència, la seva immersió en el món de la pobresa i la seva capacitat de gestió, Sugrañes, juntament amb Joan N. Garcia-Nieto i José I. González Faus, posaren en marxa les primeres activitats del centre, del que en va ser primer director. 

L'any 90 marxa cap al Txad, on hi estarà dos anys. A partir de llavors, el seu treball es centra en l'àmbit dels refugiats, treballant intensament a l'equip internacional del Servei Jesuïta als Refugiats fins a 1997, experiència que li dona un ampli coneixement de la realitat de les persones desplaçades i refugiades arreu del món.

El 1997 torna a Catalunya on desenvolupa diverses tasques. Els últims anys ha estat dedicat sobretot al centre d’espiritualitat Cova Sant Ignasi de Manresa, on ha treballat intensament, entre altres coses, per la internacionalització del centre.