×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

(Jordi Llisterri-CR) Aquest divendres ha mort el bisbe Jaume Traserra, que va ser bisbe de Solsona i abans auxiliar de Barcelona. Canonista, abans d’aquesta etapa episcopal, va ser un personatge clau a l’arquebisbat de Barcelona durant l’etapa del cardenal Narcís Jubany.

El funeral se celebrarà aquest dissabte a les 16h. l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers, la seva població natal i on residia des de la seva jubilació el 2010.

Jaume Traserra i Cunillera va néixer el 1934 a Granollers. Va fer estudis eclesiàstics de filosofia, teologia i es va doctorar en Dret Canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. També va fer els estudis de Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat. Va ser ordenat sacerdot el 19 de març de 1959. 

A la cúria diocesana

Home amb una gran intel·ligència, va ser professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. Però ho va combinar amb diverses responsabilitats a la cúria diocesana de l’arquebisbat Barcelona. Va ser jutge del Tribunal Eclesiàstic i el 1972 el cardenal Narcís Jubany el va nomenar secretari-canceller de l'arquebisbat, responsable dels afers administratius i jurídics de la diòcesi. El 1987 Jubany el va designar vicari general de Barcelona, la seva mà dreta en l’organització diocesana, substituint Lluís Martínez Sistach quan va ser nomenat bisbe auxiliar de Barcelona.

Era una persona amb una amplíssima i refinada cultura. Tot i demostrar un  caràcter aparentment distant i jurídic, des de la cúria també es va guanyar l’estima i l’admiració de molts capellans. Sempre es va moure en un segon pla, però els més de vint anys que va exercir les màximes responsabilitats organitzatives a la diòcesi van marcar l’arquebisbat de Barcelona. 

De Barcelona a Solsona

Amb arribada de l’arquebisbe Ricard Maria Carles a Barcelona, es va mantenir com a persona clau en el govern episcopal. El 1993 Carles el va promoure com a bisbe auxiliar de Barcelona, nomenament que va coincidir amb el de Joan-Enric Vives i Pere Tena, dos anys després del nomenament de Joan Carrera i Carles Soler Perdigó. Els cinc bisbes auxiliars van fer equip de govern amb el cardenal Carles, encarregant-se de les diverses demarcacions territorials en la que es va dividir la diòcesi. Traserra es va encarregar d’un sector de la ciutat de Barcelona. El 1995, però, la moderació de la Cúria va passar al bisbe Joan Carrera. Va ser també canonge de la Catedral de Barcelona entre 1986 i 2001 i, ja com a bisbe, degà del capítol catedralici entre el 1994 i el 2000.

Finalment, Treserra va ser apartat del govern de Barcelona i va ser escollit bisbe de Solsona per succeir al popular Antoni Deig el 2001. Un perfil personal i pastoral molt diferent a Deig i a bona part del clergat de Solsona però que assegurava un bisbe català a Solsona. 

El 2010, en complir els 75 anys, va ser rellevat com a bisbe de Solsona però va poder influir en l’elecció del seu successor, l’actual bisbe Xavier Novell. Un jove capellà de la mateixa diòcesis, que havia estat secretari de Traserra canceller de la diòcesi .

Què pensa el bisbe Traserra

Poc amic dels mitjans de comunicació, va centrar la seva producció intel·lectual en el món del dret canònic amb la tesi doctoral La tutela de los derechos subjetivos frente a la administración eclesiàstica (1972) o el llibre Las fundaciones pías autónomas (1985). Però coincidint amb la seva jubilació va presentar als periodistes el llibre Escrits Pastorals, amb totes les cartes pastorals i exhortacions puntuals que va escriure com bisbe de Solsona i algunes homilies.

Jaume Traserra explicava que “tota la Sagrada Escriptura es pot resumir en el verset 20 del capítol tercer de l’Apocalipsi: ‘Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi”. I assegurava que “El que pensa el bisbe Traserra es pot trobar en aquestes 400 pàgines”.

Després de la seva jubilació va continuar residint a la casa familiar situada davant de la porxada de Granollers, població amb la qual sempre va mantenir els vincles i la col·laboració pastoral amb la parròquia de Sant Esteve on es farà el funeral. 

Amb la mort del bisbe Jaume Traserra, també desapareix un dels bisbes que va participar en el Concili Provincial Tarraconense de 1995. Dels bisbes que van formar part d’aquest esdeveniment per renovar l’Església a Catalunya, actualment només queda en actiu Joan-Enric Vives i els ja emèrits Carles Soler i Lluís Martínez Sistach.