Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Abadia de Montserrat) Els monjos Josep M. Henríquez i Xavier Poch van celebrar 25 anys de la seva ordenació sacerdotal el proppassat 15 de setembre durant la missa conventual del Monestir. Ambdós, el 17 de setembre de 1994, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, van ser ordenats preveres per l’aleshores bisbe auxiliar de Barcelona Joan-Enric Vives i Sicília -actualment arquebisbe d’Urgell-. L’Eucaristia de diumenge va ser presidida pel pare Josep M. Henríquez. El pare Xavier Poch, que va pronunciar l’homilia, va donar gràcies “pels 25 anys de la nostra ordenació presbiteral que, des de Montserrat, ens va fer servidors d’aquesta misericòrdia de Déu per a tot el poble cristià”.

El pare Josep Maria Henríquez i Farreras va néixer a Barcelona l’11 de febrer de 1957. Va entrar al noviciat el 3 de novembre de 1979, el 2 de maig de 1981 va fer la professió temporal i el 6 de gener de 1985 la professió solemne. És diplomat en Infermeria i llicenciat en Teologia, especialitat Pastoral. Actualment és al servei de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat: és rector de les parròquies de Sant Esteve Sesrovires, Masquefa i La Beguda Alta, i delegat per a la Vida Consagrada del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

"Amb motiu dels meus 25 anys de prevere reforço la confessió de fe de que vull seguir al Senyor, llançar-me rere d’ell per tal de poder oferir a tots els homes de qualsevol condició i ideologia que ell és la vida i alegria dels homes; tot el que he fet al llarg d’aquets 25 anys essent prevere desitjaria que tingués l’empremta del servei a tots, d’haver treballat amb fermesa, d’haver presentat a l’home d’avui una fe que inclogui i no exclogui, que sumi i no resti, que dona més que no pas pren”, afirma el pare Josep M. Henríquez. “Han estat uns anys, com a monjo i prevere, d’anar treballant la centralitat de Jesús en la meva vida, i això ha comportat portar, donar, als altres aquest Jesús, perquè també per a ells, Jesús sigui el centre de les seves vides. Davant d’aquest gran do que el Senyor m’ha regalat, a voltes m’he sentit petit, però alhora amb la confiança ferma de que és el Senyor qui m’ajuda a viure aquest ministeri, i malgrat els meus límits, ell se serveix de mi per a arribar als homes i dones d’avui”, afegeix.

El contacte amb els religiosos i religioses de la diòcesis, com a delegat per a la Vida Consagrada del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, l’ha portat a refermar més la seva “vocació de monjo, de vida consagrada; a valorar-la, estimar-la, tenir-la com un gran do”. “Aquesta relació constant amb els religiosos –recorda el pare Josep M. Henríquez- em demana fermesa en la pregària, exigència de maduresa humana i espiritual, sinceritat en la promesa donada i sentit de comunió. M’ajuda a viure amb esperança, adonar-me que la vida consagrada és un do bo per a l’Església i per al món”.

El pare Xavier Poch i Farré va néixer a Vilanova i la Geltrú el 27 d’abril de 1958. Va entrar al noviciat el 7 de novembre de 1981, va fer la professió temporal el 23 d’abril de 1983 i l’11 de maig de 1986 la professió solemne. És llicenciat en Matemàtiques i en Teologia Moral. Actualment és el superior del Monestir del Miracle (Solsonès).

Durant aquests primers 25 anys, el pare Xavier Poch ha passat la primera meitat a Montserrat, en els serveis pastorals a la Basílica, i específicament a l'Escolania “amb el record de les misses matinals dels dissabtes al Cambril de la Mare de Déu”. I la segona meitat al Miracle, en els serveis pastorals del Santuari i assumint l'encàrrec per part del bisbe de Solsona de ser rector de les parròquies al voltant de Pinós i del Miracle. “Això m'ha fet esdevenir rector de la parròquia on va ser batejat el futur abat Garriga, constructor de l'actual basílica de Montserrat. Hi ha lligams al llarg dels anys ben inesperats”, apunta. “Dono gràcies a Déu per haver-me cridat a seguir-lo com a monjo i com a prevere, des de les meves arrels vilanovines, agraït a la meva família, i amb el record de mossèn Jaume Berdoy, rector de la parròquia de Sant Antoni abat de Vilanova i la Geltrú quan vaig ser ordenat. I agraït a tota la comunitat de monjos de Montserrat que sempre m'han acompanyat amb la seva estima”, afegeix el pare Xavier Poch.