AINA ARGUETA -CR Càritas Barcelona alerta de la situació de vulnerabilitat que es troben les persones en situació administrativa irregular, els joves i les famílies monoparentals, en la presentació de la memòria de l'any 2022. Més de la meitat dels usuaris van arribar a Càritas per primer cop l'any 2022. L'entitat ha acompanyat 16.063 llars, una xifra rècord, que juntament amb l'acció de les seves filials parroquials i arxiprestals reflecteix més de 94.000 persones ateses durant l'any, un augment del 25%.
Estar en situació administrativa irregular dificulta el desenvolupament d'un projecte de vida. Mostra d'això és que el 49% de les persones que atén Càritas Barcelona es troben en aquesta situació, ha destacat Miriam Feu, cap d'anàlisi social i incidència de l'organització. Un fet que condiciona les oportunitats de futur i condemna a poder treballar només en l'economia informal. "Les persones migrades estan exposades a una vulneració de drets constant", ha denunciat. El director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets, ha assegurat que tenien molta expectativa perquè la implantació de l'ingrés mínim vital millorés la situació de pobresa extrema. "No ha estat així, ja que molta gent no té dret a l'ajut per la seva situació administrativa", ha explicat. També s'ha posat èmfasi en la situació dels infants criats o nascuts a Catalunya que heretaven la situació irregular dels seus pares i eren discriminats pel sistema de l'únic país que coneixien. "S'hauria de preveure un mecanisme que els permeti regularitzar la seva situació, no podem ser indiferents", ha proposat el director.
Busquets també ha assenyalat que "l'Ajuntament de Barcelona és un oasi en relació amb l'empadronament en comparació del seu voltant". Les poblacions veïnes dificulten l'empadronament i com a conseqüència, els serveis socials de Barcelona es troben col·lapsats. "Hem de barallar-nos amb moltes poblacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona perquè empadronin als usuaris", ha indicat. El director s'ha mostrat ferm: "Si hi ha una normativa que diu que una persona que viu en un banc s'ha d'empadronar allà, s'ha d'aplicar. La llei és igual en tots els llocs".
Des de l'organització expliquen que es veuen obligats a fer un paper que no els pertoca. "Garantir els drets bàsics és una tasca de l'administració pública", ha explicat Miriam Feu.
Rellogar és la nova normalitat
La qüestió de l'habitatge ha estat un altre focus important en l'acció de l'organització. "És una mancança estructural del nostre sistema socioeconòmic", ha criticat Feu. Consideren que el 67% dels individus atesos no viuen en un habitatge digne.
El relloguer, que abans era vist com l'última opció abans d'acabar en situació de carrer, s'ha convertit en una pràctica normal i permanent que propicia l'abús de drets fonamentals. Encara que l'organització acompanya exitosament molts processos d'inserció laboral, "hi ha una diferència massa gran entre els ingressos que poden generar els usuaris al preu de l'habitatge dins de la diòcesi", ha alertat Feu.
Salvador Busquets ha expressat la necessitat d'una política pública d'habitatge "que no existeix". Les ajudes per l'habitatge s'estan convertint en una normalitat per l'entitat, destacant el servei de rentadores que és el més demandat per les llars que viuen de relloguer. "No es basa a aconseguir habitatge, sinó en un espai residencial digne", ha puntualitzat.
La precarietat dels joves i les famílies monoparentals
Tres de cada quatre joves que acompanya Càritas Barcelona no té habitatge digne i es troba a l'atur. Alhora, la salut mental dels joves ha empitjorat el doble del 2017 al 2022. A més a més, el 67% dels joves estan en situació administrativa irregular. "Hi ha una incidència més elevada de tots els factors en el col·lectiu dels joves", ha explicat Feu. La feina és constant i una mostra és que de la mà del projecte Feina amb Cor 9 de 10 de joves atesos per l'entitat troba feina.
La vulnerabilitat també augmenta en les llars amb infants i adolescents. La cap d'anàlisi social i incidència ha detallat que el 44% de les llars ateses són famílies amb fills i famílies monoparentals. "La situació és un atemptat en contra del dret de la família d'exercir la criança en unes condicions mínimes", ha comentat. Molts cops els progenitors es veuen obligats a presentar una enteresa sobrehumana.
El director Busquets ha anunciat que Càritas és partidària d'una prestació universal per la criança per garantir una criança digna a totes les famílies.
La mirada crítica de Càritas
El president de Càritas i l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha afirmat que "Càritas és els ulls crítics de la realitat". L'arquebisbe considera que les coses no van com haurien d'anar. "Les coses han de canviar", ha declarat. El cardenal ha citat al papa Francesc per explicar l'oblit al que sotmet la societat als més vulnerables que estan al seu costat. "La gran crisi actual és la crisi de la indiferència", ha parafrasejat. Omella considera que encara que la paraula 'inútil' hagi entrat en el cor de molta gent, "l'acció inútil dels missioners i de les ONG continuen sent necessàries".
Tot i que la cap de comunicació i relacions institucionals de Càritas Barcelona, Ariadna Blanco, ha aclarit que Càritas és una institució de l'Església catòlica al servei de la gent més vulnerable i més poble. "És l'acció social de l'Església, no és una ONG".
La campanya del Corpus Cristi dedicada a la caritat es presenta com un moment de molta esperança, segons l'arquebisbe. "Tots els que treballen a Càritas estan ajudant que no desaparegui del nostre món el sentit humanitari", ha conclòs el president de Càritas, Omella.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.