Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Cristianisme al segle XX) Aquest dissabte ha tingut lloc telemàticament el primer dels Debats a Sant Ildefons del curs, organitzat per l’associació Cristianisme al segle XXI, sota el títol ‘El Manifest del Convivialisme’. L’acte ha anat a càrrec delJosep Busquets i Martí Olivella, promotors de les lluites per la pau i la no-violència. Els ha presentar la presidenta de l’associació, la doctora Mercè Izquierdo, després de l’habitual lectura evangèlica.

Busquets ha explicat que aquest Segon Manifest Convivialista publicat a França el febrer del 2020 “posa les bases filosòfiques d’un món interdependent, postneoliberal i postcreixement, que afronti l’emergència climàtica, l’augment escandalós de desigualtats, la concentració de la riquesa i poder i la pèrdua de democràcia”. Ens trobem en un moment crític en plena crisi sanitària, econòmica i social i el tema pren nous enfocaments. El manifest, segons Busquets, és una crida per retrobar-nos i lluitar, des de la no-violència, per canviar una realitat que, només aparentment, sembla imposar-se’ns.

Aquest manifest ha estat treballat durant una dècada amb aportacions de 275 personalitats de 33 països diferents, totes elles intel·lectuals i activistes amb diferents sensibilitats transformadores, entre d’altres, Alberto Acosta, Leonardo Boff, Jean Ziegler, Boaventura de Sousa Santos, Noam Chomsky i, entre els hispànics, Federico Demaria i Daniel Innerarity. Presentat com un moviment en pro de l’art de conviure (viure amb), amb valors que facin avançar i obrir camins, ha de permetre als humans competir per una millor cooperació, progressar amb consciencia plena de la naturalesa finita en recursos naturals i amb la certesa compartida de la necessària cura dels altres i del món.

No es tracta de cap imposició política, de cap doctrina ni de cap recerca de solucions màgiques. L’imperatiu categòric de la filosofia és clar: evitar l’excés, la desmesura, l’arrogància de la superioritat (l’hybris grega). Aquest segon manifest, no sols ofereix alternatives per a un món postneoliberal, sinó que crida a organitzar una Internacional Convivialista, que pugui ajudar a enquadrar les infinites lluites i alternatives que busquen construir un món que superi l’hegemonia capitalista neoliberal.

Busquets ha acabat el seu enfoc amb tres punyents pinzellades: els joves es mobilitzen cercant sortides al món globalitzat; l’hegemonia de les idees no sempre s’ha de convertir en accions hegemòniques, perquè un altre futur és possible (més enllà de la Societat de Mont-Pèlerin que va voler acabar amb el keynesianisme de la redistribució estatal); i en tercer lloc, ha demanat conjurar els sis postulats neoliberals per excel·lència. Aquest són que no hi ha societats ni col·lectius ni cultures; sols hi ha individus; l’ambició i l’afany de lucre són bons; com més s’enriqueixin els rics, millor, perquè tothom fruirà de les engrunes; el lliure mercat sense restriccions és desitjable ja que s’autoregula sol; si anem a més, anem a millor; no hi ha límits; i, per últim, no hi ha alternativa al món actual.

Una filosofia política de la vida en comú

Olivella ha presentat el contingut del Manifest. El món va a la deriva perquè les doctrines polítiques heretades (capitalisme, comunisme, liberalisme, anarquisme...) no són guies suficients davant la finitud dels recursos naturals, la pluralitat de cultures, l’aspiració infantil d’una omnipotència impossible, ha defensat. Cal innovar cercant una filosofia política de la vida en comú, a la recerca de la cooperació, que no evitarà el conflicte, però el mirarà de resoldre sense violències. “No ens podem resignar a acceptar les coses com ens venen donades, ni a l’enaltiment de la globalització neoliberal ni als profetes populistes de tendències feixistoides”.

Partim de cinc principis comuns: no som amos de la natura, pugnem contra totes les discriminacions, el principi de socialitat ens diu que la riquesa i les relacions han de ser socials, partim del principi legítim d’individuació com a primera motivació humana i, finalment, pel principi de l’oposició creativa valorem com a foraviats certs liberalismes en relació amb els que van acabar amb les monarquies absolutistes i despòtiques).

Enllà de l’imperatiu categòric ja exposat, vol acabar amb quatre orientacions generals per al futur de la humanitat. La primera és que per al 2050 l’objectiu ecològic hauria de ser zero, el que equival a eliminar les emissions d’efecte hivernacle, consum d’energies fòssils i residus. La segona, que hi ha d’haver una reducció significativa de les desigualtats, cosa que suposa una renda mínima per a tothom i un sostre de renda participatiu (en aquest sentit, proposà un referèndum sobre escales salarials). La tercera, que cal fer renéixer l’ideal democràtic més enllà de la democràcia parlamentària en pro d’una democràcia més directa i participativa). I la quarta orientació: cal promoure un universalisme plural (el denominat pluriversalisme), que permeti un marc per valorar problemes i respostes.

Sortir del marasme actual sense deixar ningú enrere

Els dos ponents han sigut breus per permetre el debat. El convivialisme exigeix una difícil conversió personal i individual, un capgirament d’actituds, tot i que els ponents opinaven que el missatge es vol transmetre per sortir de l’actual confusió. El principi d’individuació, proper als principis anarquistes, també ha portat cua, perquè, si d’una banda, contraria als principis col·lectivistes que ofeguen l’individu, les tradicions monoteistes sempre han estat en línia de la responsabilitat individual, i, per tant de la sostenibilitat del “jo”, cosa que no passa a l’Orient, per exemple, amb el budisme, en què el “jo” pot considerar-se un engany (i, actualment, a Occident també assistim a una certa desfeta del “jo”). Això ha fet fer reflexionar a un dels ponents.

Admetent que el Manifest surt d’una França laica, i que, potser, en un futur, caldria assumir aportacions de la banda de les religions i d’altres, que també hi manca una visual des del feminisme. Encara hi ha hagut qui ha oposat el “jo” i l’”ego” i qui ha distingit una responsabilitat individuals d’una de psicosocial... Per als ponents el més important és sortir del marasme actual sense deixar ningú enrere.

En la discussió, s’ha oposat també, la Internacional Convivialista a la Internacional Neoliberal. que es reuneix cada any a Davos, al Club de Bilderberg i té moltes Escoles de negocis escampades pel món, de la sorgida poc després, la Internacional Progressita, promoguda per Gianis Varufakis, Bernie Sanders, també impulsada per Chomsky i d’altres, que han aconseguit que Amazon cotitzi on cal.

El debat ha derivat en la necessitat de valors per al nostre segle XXI. I hi ha hagut qui ha al·ludit a la Fundació Ètica Mundial, sorgida l’entorn de Hans Küng. Aquesta, a partir de la premissa “No es possible un nou ordre mundial sense una ètica mundial”, promociona quatre compromisos: la cultura de la no-violència i del respecte a tota vida, l’ordre econòmic just i solidari, un estil de vida honrat, veraç i tolerant i la igualtat entre home-dona. Küng demanava basar-se en els principis de la Declaració dels Drets Humans de l’ONU, tot i que, en les seves onades posteriors a la primera, ja van ser criticats. Durant el debat es va apuntar que els Drets Humans que per a uns poden semblar tan clars, no són valors admesos universalment.