Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR/Abadia de Montserrat) El nou abat de Montserrat, Manel Gasch i Hurios, va sentir “por, impressió i emoció” al ser escollit abat el passat mes de setembre. Un càrrec que, afirma, “és una responsabilitat molt gran”, però que no deixa de ser un “reconeixement personal dels germans” que ell afronta “amb humilitat i agraïment”. Així ho ha expressat en la primera entrevista pública després de ser elegit abat i que ha emès Montserrat TV aquest dimecres 13 d’octubre, dia de la benedicció abacial a la basílica.

En la conversa, d’uns vint minuts, Manel Gasch parla d’alguns dels objectius del seu mandat, i repassa alguns dels àmbits que han marcat més la seva vida i espiritual. Malgrat que encara és aviat per marcar objectius de treball i l’abat Gasch “s’està situant”, ja ha començat a treballar per formar un equip de col·laboradors propers amb el repte gran de mantenir “la gran activitat que té actualment Montserrat”.

Malgrat que Montserrat no té projectes d’acció social directa, Gasch no renuncia a “seguir atents a totes les necessitats actuals”, prestant ajuda quan calgui i demanin. A Montserrat, afirma, gairebé tot el que fan és social, “tot i que potser no s’entén com a acció directa cap als necessitats”. Montserrat, explica el nou abat, és una comunitat monàstica, de pregària, d’acolliment. “L’aportació social més gran que ha de fer el monestir és continuar sent un lloc d’acollida per a tothom”. En els últims anys, reconeix, han aconseguit entrar el nucli de la seva pregària dins les cases de la gent a través de la ràdio i internet. “Ens arriben agraïments i sabem del bé que fa a la gent sentir-nos”. Més de 80 mil persones segueixen la missa dominical cada setmana.  

Com a petició, Gasch demana que Montserrat continuïi sent “un lloc de defensa de la cultura i la llengua catalana”, un lloc “on tothom se senti a casa”. La comunitat de Montserrat, explica, “no és un partit polític que defensa idees, però sempre defensem els drets humans i socials i defensem la tradició catalana del nostre país”.

A l’entrevista l’abat Manel Gasch també ha recordat el seu pas per la parròquia, per l’escoltisme i la seva experiència a Taizé. “La parròquia em va apropar al cristianisme post-conciliar”. L’escoltisme va ser una experiència, per a ell, “fascinant, d’amistat, de contacte amb la natura, de servei i organització”. I Taizé l’ha marcat molt profundament. “Des dels 16 anys que hi anava els estius fins que vaig entrar al monestir amb 25 anys”. Hi va trobar el silenci com a via de pregària, i una connexió amb Déu molt autèntica, “basada en l’Evangeli i Jesucrist”.