"Llum del món", de Benet XVI

(Gaspar Mora/El Senyal) Benet XVI ha continuat la tradició dels últims Papes de posar-se a l'abast de la gent i dels problemes que els preocupen, i no només en els temes que tracten sinó fins i tot en la manera de fer-ho. L'entrevista d'un periodista al Papa és un fet bastant insòlit, que dóna fe de l'adaptació d'una institució tan vella i tan tradicional com el papat als nous temps. El periodista Peter Seewald, en el llibre Llum del món, parla amb Benet XVI de molts temes, alguns realment conflictius, i el Papa contesta amb franquesa; fa la impressió que no diu el que toca sinó el que pensa. És clar que les paraules del Papa en aquest llibre no tenen el valor d'un document pontifici qualificat, però també és clar que el Papa sap que molts cristians normals i la gent del carrer no llegeixen els documents més seriosos però llegiran aquest llibre. Entre tots els temes, aquí ens fem ressò dels de caire moral, per la seva importància i per l'interès que desperten.

Quan parla de qüestions morals, el Papa evoca sempre el sentit que tenen en el missatge de l'Església; no són simples normes de comportament pròpies dels catòlics sinó que es refereixen a la manera de viure que surt de l'ensenyament de Jesús i del seu Evangeli, el que Déu ofereix a la humanitat, el que correspon al desig humà de vida plena i de felicitat (p. 62). Aquest aspecte ètic del missatge cristià, per això, no és secundari sinó que està en el centre del diàleg de l'Església amb el món d'avui, caracteritzat per dos fets molt importants: la secularització del nostre Occident, que té el perill del relativisme ètic (cap. 5, pp. 63 ss.), i el pluralisme religiós, amb el repte del diàleg amb altres tradicions religioses, culturals i morals (cap. 9, pp. 98 ss.).

El periodista pregunta al Papa sobre alguns aspectes de la vida moral concreta, molts dels quals es refereixen a la sexualitat. Benet XVI subratlla sempre la necessitat que la sexualitat sigui veritablement humana, integrada en el conjunt de la vida de la persona. Quan es viu així, la sexualitat no mereix sospita o condemna, sinó un "sí joiós, que la veu com un do al qual corresponen sempre també disciplina i responsabilitat" (p. 114). És interessant el comentari de Benet XVI sobre l'aportació pròpia de l'encíclica Humanae Vitae, de Pau VI. "Si se separa per principi sexualitat i fecunditat tal com està succeint en la utilització de la píndola, la sexualitat esdevé discrecional. Llavors tots els tipus de sexualitat són també d'igual valor..." (p. 153). "La regulació natural de la concepció no és sols un mètode sinó un camí, ja que pressuposa que la parella té temps l'un per l'altre... I això és fonamentalment distint que quan, sense cap vincle amb l'altra persona, prenc la píndola per entregar-me ràpidament al primer contacte que es presenti" (p. 154). Benet XVI desautoritza la píndola no com a regulació responsable de la natalitat sinó com a mètode mecànic que despersonalitza la sexualitat per facilitar els contactes esporàdics sense qualitat humana.

Aquesta és també la raó del seu comentari sobre l'ús del preservatiu per evitar el contagi de la sida, un dels temes més citats del llibre. Torna a repetir la idea central: cal buscar la humanització de la sexualitat. "Per això, la lluita (en el tema de la sida) forma part de la lluita perquè la sexualitat sigui valorada positivament i pugui desplegar la seva acció positiva en la totalitat de la condició humana" (p. 129). Això el porta a una mirada positiva sobre el tema, en una de les seves posicions més innovadores: "En un o altre cas, la intenció de reduir el perill de contagi pot ser un primer pas en el camí cap a una sexualitat viscuda de forma diferent, una sexualitat més humana" (p. 130).

Un últim apunt és destacable. Diverses vegades el Papa subratlla la missió delicada i complexa de l'Església, seguint l'exemple del seu Senyor. Per una banda, cal que l'Església segueixi anunciant la vida cristiana amb tota la seva radicalitat i exigència, pel bé de la mateixa humanitat; i per l'altra, l'Església ha d'aprendre constantment a defugir la condemna i a créixer en actitud d'acolliment i d'acompanyament de tots, per obrir les persones a la conversió i portar-les a la vida cristiana conscient, lliure i joiosa (pp. 150-152).

Text publicat a la revista diocesana El Senyal de Girona.