(Josep Miquel Bausset) Savi i erudit i compromès en la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, el P. Josep Massot, monjo de Montserrat, guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2012, avui a Elx rebrà la Medalla d’Honor 2018 de la Xarxa Universitària Lluís Vives, que agrupa les 22 Universitats dels Països Catalans.
Nascut a Palma de Mallorca el 1941, Josep Massot va entrar al monestir de Montserrat el 1963. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, va fer la professió monàstica el 1964 i va ser ordenat prevere el 1971, any en que fou nomenat director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Actualment dirigeix les revistes Serra d’Or i Randa. Ha estat professor de català per als monjos joves a l’Escola Filosòfica i Teològica de Montserrat, secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Societat d’Onomàstica i de la Societat Verdaguer.
Aquest monjo filòleg, historiador i investigador de la cultura catalana, ha publicat desenes de llibres i centenars d’articles sobre el Cançoner Popular, la llengua catalana, la guerra civil o l’Església Catalana i ha estat guardonat amb els Premis Francesc de B. Moll i Manuel Sanchis Guarner. També ha rebut el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya per la recuperació i edició de l’Obra del Cançoner Popular, així com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. A més, és Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears i per la Universitat de València i ha rebut la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca.
Home senzill i discret, el 2012 P. Josep Massot va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, per “per tota una vida dedicada a construir i divulgar la cultura catalana”. La seua obra literària i l’exemplaritat de la seua obra intel·lectual, l’han fet mereixedor d’aquest premi. Com destacà Òmnium Cultural, el P. Massot ”forma part de la llista de persones exemplars que honoren el nostre País”.
El seu sentit de l’humor i la seva fina ironia, així com la seva capacitat intel·lectual, fan que les converses amb el P. Massot siguin molt enriquidores. Amb una gran senzillesa i com traient mèrits al premi atorgat, el P. Massot, un monjo extremadament amable i delicat en el tracte, declarava el 2012, que “el que he fet sempre ha estat treballar a favor de la nostra llengua i cultura”.
Preocupat també per la línia de l’Església Catalana, el P. Massot deia: “Hi ha hagut moments en què hi havia molts bisbes que defensaven el català i que estaven molt conscienciats. Ara la cosa no està tan clara: n’hi ha alguns que sí, d’altres que molt menys, i alguns que diuen públicament que el tema del català i el catalanisme no els interessa. No sóc ningú per judicar els bisbes, però algunes coses no em fan gràcia”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.