BISBAT DE SANT FELIU El delegat de Pastoral Social Penitenciària del bisbat de Sant Feliu, Jesús Bel, ha estat entrevistat arran de la celebració de Nadal i la visita del bisbe Agustí a la presó de Can Brians. En l'entrevista parla sobre com aquesta època de Nadal agreuja la sensació de soledat i allunyament dels interns amb les seves famílies. Encara que també explica la vessant de conversió que pot arribar a produir-se a un centre penitenciari.
Què representa per als interns l’Eucaristia de Nadal presidida pel bisbe Agustí?
La Pastoral Penitenciària és presència d’Església al Centre Penitenciari tant de Brians 1 com de Brians 2 durant tot l’any, amb la celebració de l’Eucaristia, la catequesi, la preparació dels sagraments, l’acompanyament personal..
En alguns moments forts, com el Nadal, comptem amb la presència del nostre bisbe i això és un motiu de gran alegria per als interns amb què compartim el camí de la fe. Ells valoren molt positivament la presència propera de Pastor Diocesà, que no els dona l’esquena, que els ve a visitar i animar-los enmig de les seves dificultats. Sempre ho reben amb agraïment.
Com viuen els presos aquestes dates nadalenques?
Les dates nadalenques provoquen als interns molts sentiments oposats. Són dates en què l’allunyament de la família es fa més dolorós, on les distàncies que els separen dels seus éssers estimats es fan més llunyanes. Molt més dur és per als que no tenen ningú que es preocupi per ells.
Des de la Pastoral Penitenciària intentem ser a prop, ajudar-los a enfocar l’autèntic sentit del Nadal i a cercar en Crist la força per tirar endavant.
Hi ha presos que quan van ingressar al centre penitenciari no tenien fe i gràcies a la Pastoral Social Penitenciària s’han convertit?
La vida fa moltes voltes. En oportunitats i, sobretot, quan som joves sembla que ens menjarem el món i que en tenim prou amb nosaltres mateixos. Molts pel camí van perdre la fe que van tenir d’infants, i altres van viure en ambients en què la fe no apareixia. La presó talla en sec el camí, posa la persona davant del pitjor de si mateix i, de vegades, li fa tocar fons. En aquell moment, alguns interns reaccionen, decebuts del món, buscant Déu i aferrant-s’hi.
A la presó es donen autèntiques conversions.
Com és el dia a dia d’un intern?
El dia de l’intern queda emmarcat en la normativa i el reglament penitenciari. Té hores de pati i hores de cel·la. Durant les hores de pati, tenen l’opció de participar a les activitats formatives, educatives i esportives organitzades pels tècnics de tractament. Els més afortunats podran tenir alguna feina que els permeti un petit ingrés econòmic. Les hores de cel·la es poden fer molt llargues.
Podria destacar algun testimoni interessant que ens pot interpel·lar i tocar les nostres consciències?
Jo he estat testimoni, en diverses oportunitats de com algun intern li donava gràcies a Déu per estar pres i perquè, en el patiment de la presó, s’ha purificat, s’ha retrobat amb Déu i amb ell mateix. Ha estat fet un home nou.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.