L'IQS organitza el segon Simposi del Grup de Secularitat per debatre els reptes actuals

IQS El segon simposi del grup de secularitat d'UNIJES s'ha celebrat amb l’objectiu de pensar i debatre sobre els reptes en el camp democràtic, social i identitari dels temps post-seculars. La trobada ha estat acollida per la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià IQS els dies 15 i 16 de juny.

Sota el títol 'Reptes per a la Religió i l'Espiritualitat en l'era post-secular. Democràcia - Identitats - Societat', el simposi ha reunit professorat de les àrees d'humanitats, ètica i sociologia, de les diferents universitats jesuïtes com Deusto, Comillas, ESADE, IQS i Universidad Loyola, a més de personal investigador a títol independent que està treballant en aquesta temàtica; així com altres professors i professores d’IQS que s'han sumat a escoltar i a participar d’algunes de les ponències.

Vinculació, creença i comportament

Durant el primer dia, el simposi ha comptat amb una taula d’obertura presidida per Salvador Borrós, director d’IQS; Enrique López Viguria, secretari d’UNIJES; i Ignacio Sepúlveda, coordinador del grup. Tot seguit, Mar Griera, catedràtica de Sociologia de les Religions de la UAB, va impartir la ponència d’obertura 'Els reptes de l’era postsecular. Una mirada sociològica'. L’experta ha presentat el paper que juguen la religió i l’espiritualitat en els temps actuals.

Més enllà de la triada funcional clàssica de la religió com a font de vinculació, de creença i de comportament (belonging, believieng, behaving); avui en dia observem una religió viscuda de manera desinstitucionalitzada, amb onades d'efervescència vinculades a esdeveniments puntuals, amb una alta dosis de subjectivització i amb unes pràctiques que posen cada vegada més el cos i les emocions en el centre de l’espiritualitat.

La resta de la jornada s'ha celebrat dues taules de comunicacions centrades en els àmbits de la democràcia i de la societat. En total, vuit comunicacions presentades, on s'han tractat qüestions com les tensions que viu l’humanisme cristià en l’aparició de l’ecologisme, el paper que juga la religió i la categoria de la promesa en el creixement de posicions polítiques extremes, el lloc que hauria d’ocupar la religió en els debats sobre el desenvolupament humà integral i els ODS, o els debats sobre l’ensenyament religiós a Espanya i Europa.

La segona jornada ha començat amb una conferència del professor i filòsof Josep Cobo. Autor d’una trilogia sobre la vigència del cristianisme avui, ha dedicat la seva ponència a posar sobre la taula què és el fet nuclear de la veritat cristiana i quin és el seu autèntic missatge. Una exposició d’alt voltatge filosòfic que posa en el centre l’escàndol de la mort en creu de Jesús i la interpel·lació bíblica: “On és el teu germà?”, per entendre els elements centrals de la tradició judeocristiana i les dificultats que tenim perquè avui les seves preguntes ens interpel·lin.

Una darrera taula amb quatre comunicacions ha continuat explorant el paper de la religió en la construcció d’identitats. En aquest espai s'ha debatut sobre vocació i propòsit i la religió com a activador de processos personals, sobre el paper de les emocions i el creixement de moviments carismàtics i neopentecostals o sobre la noció d’amor cristià (àgape) en autors post-seculars tan importants com Charles Taylor.

El simposi ha estat tancat per Carlos Losada, delegat d’UNIJES, qui ha destacat la importància que tinguem un espai on trobar-nos, dialogar i sobretot fer reflexió acadèmica entorn del fet religiós i espiritual a les nostres universitats; així com sobre la necessària col·laboració entre universitats jesuïtes, les quals des de diferents tradicions històriques i especialitzacions poden veure multiplicats els fruits de la seva reflexió i treball si aposten per treballar plegades. Així s’ha demostrat durant els dos dies d’intensa feina i treball que veuran la seva continuïtat en futures publicacions i trobades del grup.