Una investigadora de la URL determina un nou indicador de la pobresa a Barcelona

(Universitat Ramon Llull) Irene Cussó i Parcerisas, investigadora del grup de recerca de la URL en Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC-URL) ha exposat els resultats de la seva recerca 'Una nova aproximació a la pobresa infantil. Aplicació de l’indicador europeu' Reference Budgets a Catalunya per a àrees densament poblades. La investigació explica la construcció de pressupostos de referència que representen cistelles de béns i serveis per assolir un nivell de vida acceptable per a diferents tipologies de família en àrees densament poblades de Catalunya, i pren Barcelona com a ciutat de referència. És a dir, estableix aquells recursos mínims necessaris que permeten a les persones participar com a membres d’una societat i complir amb els seus rols socials, les expectatives socialment definides associades a una posició social.

De l’indicador AROP als Reference Budgets

Actualment, un dels indicadors més generalitzats per mesurar els índexs de pobresa relativa és l’AROP (people At-Risk-of Poverty), que calcula el percentatge de població que es troba per sota del 60% de la mediana de la distribució de la renda en un determinat territori. Cussó ha desenvolupat un indicador que supera les evidents limitacions d’una taxa, l’AROP, que només pren en consideració la distribució de la renda. A través de grups de discussió, s’han identificat deu àmbits de necessitats que reflecteixen el mínim de recursos perquè les persones puguin portar un nivell de vida acceptable, recursos operativitzats en cistelles de béns i serveis: alimentació saludable, roba adequada, descans i lleure, higiene personal i salut, relacions socials significatives, benestar infantil, mobilitat i habitatge adequat.

D’acord amb l’estudi d’Irene Cussó, el pressupost de referència estimat en àrees densament poblades de Catalunya oscil·la dels 422 euros/mes per a una llar d’una persona sola en edat activa i 1.549 euros/mes per a una parella amb dos infants, exceptuant els costos de l’habitatge i l’ús de transport privat. Es constata, a més, que en els pressupostos de referència un infant té un pes més gran que un adult més en una llar. La cistella de l’alimentació saludable és la que més pes té en relació al pressupost de referència global en les deu tipologies de família estudiades. En canvi, les cistelles del descans, el lleure, la higiene personal i la salut representen una menor proporció del pressupost de referència total. Si hi afegim els costos d’habitatge, però, el pressupost total s’arriba a duplicar en casos de persones arrendatàries. L’estudi conclou que els Reference Budgets com a indicador de pobresa tendeix a identificar més població en risc de pobresa en comparació amb l’estimació realitzada a partir de l’indicador de pobresa relativa (AROP). Tot i que encara no podem generalitzar l’indicador al conjunt de la població, aquesta nova perspectiva complementa els indicadors existents i, alhora, permet afrontar aquestes situacions d'una manera més holística i complexa.

Dins del Projecte europeu ImPRovE

Els criteris que s’han tingut en compte en la recerca són els definits pel projecte europeu ImPRovE (Poverty Reduction in Europe: Social Policy and Innovation) coordinat pel Herman Deleeck Centre for Social Policy (CSB) de la Universitat d’Anvers (UA), en el qual el grup de recerca PSITIC es va incorporar com a partner per desenvolupar aquest indicador per Espanya. ImPRovE es va posar en funcionament al 2012 amb la voluntat d’agrupar esforços per estudiar la pobresa, les polítiques socials i la innovació social a Europa, a fi d’adoptar polítiques basades en evidències que repercuteixin positivament a la societat en general. De fet, un dels grans objectius de l’Estratègia Europa 2020 és reduir la pobresa de manera que el risc de pobresa afecti a 20 milions de persones menys l’any 2020 (Comissió Europea, 2010).

Recerca emmarcada en el projecte CaixaProinfància, una xarxa de 14 universitats espanyoles contra la pobresa hereditària

Una de les principals línies de recerca del grup PSITIC-URL és la millora de la qualitat de vida de les famílies en risc d’exclusió social a l’estat espanyol. En aquest sentit, Espanya presenta una taxa de població menor de 16 anys del 33’4%, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 26’6% (Eurostat, 2015). És per això que des de l’any 2010 el grup PSITIC-URL porta la direcció científica del programa CaixaProinfància, impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”, que busca trencar el cercle de la pobresa que es transmet de pares a fills afavorint les competències dels nens i adolescents i les seves famílies per millorar els seus processos d’integració social, i contribuir a sensibilitzar i mobilitzar la societat en l'eradicació de la pobresa infantil. Aquest projecte mou grups de recerca de 14 universitats espanyoles, que ja ha tingut resultats en 100 ciutats espanyoles, atenent anualment 56.000 infants, amb una aportació de 55 milions d’euros anuals. I, a través de l’Observatori CaixaProinfància, es fa una anàlisi exhaustiva del fenomen de la pobresa i la vulnerabilitat de la infància i les seves famílies a Espanya, per tal de definir i impulsar un model d'acció socioeducativa amb aquesta població organitzat en xarxes intersectorials que afavoreixi la plena implementació dels drets recollits en la Convenció dels Drets de l'Infant de l'any 1989. Des d'aquest plantejament, pretén promoure la innovació social i impulsar bones pràctiques al voltant de l'acció socioeducativa a la infància i l'adolescència en situació de pobresa.

La renda garantida de ciutadania és suficient?

Segons Cussó, l’aprovació el passat 12 de juliol de la renda garantida de ciutadania (RGC) és sens dubte un pas endavant en la batalla contra la pobresa però alerta de la necessitat que aquesta renda tingui un acompanyament social, per tal que es garanteixi una bona gestió d’aquest pressupost, de manera que permeti desenvolupar una vida digna.