(David Casals -CR) 'Sola scriptura’' Aquest és un dels principis de la Reforma protestant: tenir com a única autoritat la Bíblia, fet que va portar fa 500 anys a Martí Luter, Joan Calví i a la resta de primers reformadors a rebutjar dogmes de l’església catòlica que no sortien a les escriptures.
El degà del Seminari Evangèlic Unit de Teologia (Seut), el català Pedro Zamora, explica que entre la primera i segona generació de reformadors, aprecia unes “diferències” que encara es manté al món protestant en l’actualitat: col·locar la Bíblia en una posició central significa també fer una interpretació literal de les escriptures? És un debat molt actual, que marca les principals controvèrsies entre les esglésies que es proclamen hereues de la Reforma. Es dóna especialment en àmbits com el paper de la dona, la sexualitat o la confrontació entre creacionistes i darwinistes.
En una xerrada organitzada aquest dissabte a Barcelona per la Fundació Fliedner, Zamora va assegurar que els tractats de teologia que van fer els primers reformadors, ara fa cinc segles, posaven la Bíblia en una posició central, traduint-la a més les llengües vernacles, però això no significa que Luter o Calví defensessin la lectura literal de les escriptures.
Errors de transcripció
Zamora creu que el literalisme bíblic es comença a configurar durant la segona generació de reformadors, ja al segle XVI. Ja s’ha descobert Amèrica, Copèrnic ha teoritzat que la Terra gira al voltant del sol, i la ciència comença a avançar. Aquesta nova formada de reformats fa l’anomenada “escolàstica reformada”, que entén la Bíblia com “un text perfecte, irrefutable, inqüestionable i superior a tot”. Per Luter i Calví, era “la via” per accedir a Crist, però no tenia aquesta dimensió.
Fins i tot, en un tractat, el mateix Calví posa de manifest posa de manifest que hi ha errors de transcripció a les escriptures. Cita Mateu 27-9, On se cita una frase que segons l’evangelista, digué Jeremies, però Calví diu que en realitat, l’afirmació la va fer un altre profeta, Zacaries. “No hi veu mala intenció, simplement observa que els primers apòstols no eren escrupolosos a l’hora d’escriure el text i que l’important no eren les formes, sinó transmetre el significat”, explica Zamora.
El món evangèlic espanyol s’inclina pel literalisme
En canvi, aquest esperit no és compartit per tots els reformadors, ni per les esglésies que se’n proclamen hereves d’aquest moviment en l’actualitat. El literalisme bíblic és una de les característiques d’un moviment que sorgeix al segle XX als Estats Units, i que segons diferents estudis és la tradició religiosa que més està creixent el món: les esglésies pentecostals, que com el seu propi nom indica, posen èmfasi en la Pentecosta, o sigui, en la presència de l’Esperit Sant.
Zamora és de tradició reformada, per tant de la doctrina de Ccalví, i rebutja el literalisme. “Malauradament, el món evangèlic espanyol està, per norma general, molt allunyat de les arrels primigènies de la reforma” i s’inclina pel literalisme, conclou.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.