Extractes del discursdel papa Francesc al Plenari del Parlament Europeu. El text sencer en català el podeu llegir aquí.
1. “Vull enviar a tots els ciutadans europeus un missatge d'esperança i d'alè. Un missatge d'alè per tornar a la ferma convicció dels Pares fundadors de la Unió Europea, els quals desitjaven un futur basat en la capacitat de treballar junts per superar les divisions, afavorint la pau i la comunió entre tots els pobles del continent. Al centre d'aquest ambiciós projecte polític es trobava la confiança en l'home, no tant com a ciutadà o subjecte econòmic, sinó en l'home com a persona dotada d'una dignitat transcendent.”
2. “La promoció dels drets humans té un paper central en el compromís de la Unió Europea, per tal d'afavorir la dignitat de la persona, tant en el seu si com en les relacions amb els altres països”
3. “Quina dignitat existeix quan manca la possibilitat d'expressar lliurement el propi pensament o de professar sense constricció la pròpia fe religiosa? Quina dignitat és possible sense un marc jurídic clar, que limiti el domini de la força i faci prevaler la llei sobre la tirania del poder? Quina dignitat pot tenir un home o una dona quan és objecte de tota mena de discriminació? Quina dignitat podrà trobar una persona que no té res per menjar o el mínim necessari per viure o, encara pitjor, que no té el treball que li atorga dignitat?”
4. “S'afirmen els drets de l'individu sense tenir en compte que cada ésser humà està unit a un context social, en el qual els seus drets i deures estan connectats als dels altres i al bé comú de la societat mateixa”.
5. “Parlar de la dignitat transcendent de l'home, significa apel•lar a la seva naturalesa, a la seva innata capacitat de distingir el bé del mal, a aquesta «brúixola» inscrita en els nostres cors i que Déu ha imprès en l'univers creat; significa sobretot mirar a l'home no com un absolut, sinó com un ésser relacional “
6. “Una de les malalties que veig més esteses avui a Europa és la solitud , pròpia de qui no té cap lligam. Es veu particularment en la gent gran, sovint abandonats al seu destí, com també en els joves sense punts de referència i d'oportunitats per al futur; es veu igualment en els nombrosos pobres que poblen les nostres ciutats i als ulls perduts dels immigrants que han vingut aquí a la recerca d'un futur millor”.
7. “Al costat del procés d'ampliació de la Unió Europea, ha anat creixent la desconfiança dels ciutadans respecte a institucions considerades distants, dedicades a establir regles que se senten llunyanes de la sensibilitat de cada poble, i fins i tot nocives. Des de moltes parts es rep una impressió general de cansament, d'envelliment, d'una Europa dona que ja no és fèrtil ni vivaç. Pel que els grans ideals que han inspirat Europa semblen haver perdut força d'atracció, en favor dels tecnicismes burocràtics de les seves institucions”.
8. “L'ésser humà corre el risc de ser reduït a un mer engranatge d'un mecanisme que el tracta com un simple bé de consum per ser utilitzat, de manera que - lamentablement ho percebem sovint -, quan la vida ja no serveix a aquest mecanisme es la descarta sense tants inconvenients, com en el cas dels malalts, els malalts terminals, dels ancians abandonats i sense atencions, o dels nens assassinats abans de néixer.”
9 . “Vostès, en la seva vocació de parlamentaris, estan cridats també a una gran missió, encara que pugui semblar inútil: preocupar-se de la fragilitat, de la fragilitat dels pobles i de les persones”
10. “Una Europa que no és capaç d'obrir-se a la dimensió transcendent de la vida és una Europa que corre el risc de perdre lentament la pròpia ànima i també aquell «esperit humanista» que, no obstant això, estima i defensa”.
11. “Considero fonamental no només el patrimoni que el cristianisme ha deixat en el passat per a la formació cultural del continent, sinó, sobretot, la contribució que pretén donar avui i en el futur per al seu creixement. Aquesta contribució no constitueix un perill per a la laïcitat dels Estats i per a la independència de les institucions de la Unió, sinó que és un enriquiment.”
12. “Estic igualment convençut que una Europa capaç d'apreciar les pròpies arrels religioses, sabent aprofitar la seva riquesa i potencialitat, pot ser també més fàcilment immune a tants extremismes que s'expandeixen en el món actual, també pel gran buit en l'àmbit dels ideals , com ho veiem en l'anomenat Occident”
13. “No podem oblidar les nombroses injustícies i persecucions que pateixen quotidianament les minories religioses, i particularment cristianes, en diverses parts del món. Comunitats i persones que són objecte de cruels violències: expulsades de les seves pròpies cases i pàtries; venudes com esclaves; assassinades, decapitades, crucificades i cremades vives, sota el vergonyós i còmplice silenci de tants”.
14. “El lema de la Unió Europea és Unitat en la diversitat, però la unitat no vol dir uniformitat política, econòmica, cultural, o de pensament. En realitat, tota autèntica unitat viu de la riquesa de la diversitat que la compon: com una família, que està tant més unida que fa cadascun dels seus membres pot ser més plenament si mateix sense por. Considero que Europa és una família de pobles”
15. “Mantenir viva la realitat de les democràcies és un repte d'aquest moment històric, evitant que la seva força real -força política expressiva dels pobles- sigui desplaçada davant les pressions d'interessos multinacionals, que les fan més febles i les transformen en sistemes uniformadors de poder financer al servei d'imperis desconeguts”.
16. “No es pot tolerar que milions de persones al món morin de fam, mentre tones de restes d'aliments es rebutgen cada dia de les nostres taules. A més, el respecte per la natura ens recorda que l'home mateix és part fonamental d'ella. Al costat d'una ecologia ambiental, cal una ecologia humana, feta del respecte de la persona”.
17. “Cal buscar noves maneres per conjugar la flexibilitat del mercat amb la necessària estabilitat i seguretat de les perspectives laborals, indispensables per al desenvolupament humà dels treballadors”.
18. “L'educació no pot limitar-se a oferir un conjunt de coneixements tècnics, sinó que ha d'afavorir un procés més complex de creixement de la persona humana en la seva totalitat”.
19. “No es pot tolerar que el mar Mediterrani es converteixi en un gran cementiri. En les barcasses que arriben quotidianament a les costes europees hi ha homes i dones que necessiten acollida i ajuda. L'absència d'un suport recíproc dins de la Unió Europea corre el risc d'incentivar solucions particularistes del problema, que no tenen en compte la dignitat humana dels immigrants, afavorint el treball esclau i contínues tensions socials”.
20. “Ha arribat l'hora de construir junts l'Europa que no giri al voltant de l'economia, sinó a la sacralitat de la persona humana, dels valors inalienables; l'Europa que abraci amb valentia el seu passat, i miri amb confiança el seu futur per viure plenament i amb esperança el seu present. Ha arribat el moment d'abandonar la idea d'una Europa atemorida i replegada sobre si mateixa, per suscitar i promoure una Europa protagonista, transmissora de ciència, art, música, valors humans i també de fe. L'Europa que contempla el cel i persegueix ideals; l'Europa que mira i defensa i tutela a l'home; l'Europa que camina sobre la terra segura i ferma, preciós punt de referència per a tota la humanitat”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.