Montserrat

(CPL) El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (CPL) ha decidit atorgar el seu primer Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica a l’Abadia de Montserrat.

(Joan Botam –CR) Durant la dècada dels setanta, el règim dictatorial que patia el país es creia encara molt fort. Els moviments de resistència, del tot pendents portes endins dels mecanismes de diàleg per créixer, projectar i actuar, no comptaven amb possibilitats de reunió. Havien de refugiar-se en locals de l’Església, parròquies i ordes i congregacions religiosos. Com a resultat, amb la creació de Comissions Obreres i del Sindicat Democràtic d’Estudiants Universitaris, arribaren a celebrar-se l’Assemblea Nacional de Catalunya i moltes altres reunions clandestines.

(Abadia de Montserrat) Un espai de trobada de nois i noies que els agrada argumentar, debatre, escoltar posicions diverses i fer-se’n una síntesi personal. El Monestir de Montserrat ofereix una nova edició d’'Els Amics de la Sofia', per a joves d’entre 15 i 20 anys que estan interessats en la filosofia i en el debat filosòfic.

(Abadia de Montserrat) Després de la bona acollida de les edicions anteriors, la comunitat benedictina dóna a conèixer novament la vida monàstica i mostrarà els temes més importants per a la vida del monjo. El monestir de Montserrat convida homes de 18 a 35 anys, durant el primer cap de setmana de novembre, a una experiència monàstica que els permeti conèixer l’espiritualitat de la tradició benedictina.

Stub body

(Vida Nueva) L'excel·lència musical de l'Abadia de Montserrat s'ha edificat sobre la passió per la música i el cant com a instrument de la litúrgia. Ve de segles enrere, però, en els darrers anys, aquesta vocació de conrear els diferents àmbits musicals s'ha consolidat.

(Josep Miquel Bausset) En ple Concili, i en fase experimental, va ser encomanada la primera concelebració al monestir de Montserrat, juntament amb altres cinc monestirs més, i a una comunitat de dominics. Així, a Montserrat, l’11 de juliol de 1964, solemnitat de Sant Benet, es va obrir el període d’experimentació de les concelebracions, abans que fossin establertes per a tota l’Església Llatina, el Dijous Sant de 1965.