Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

(Víctor Rodríguez –CR) Barcelona és una ciutat que ha estat escollida per institucions i empreses d’arreu del món per acollir seus d’iniciatives i projectes internacionals. I és que malgrat tot, centres de recerca, certàmens empresarials o mecenatges culturals han volgut establir-se a la Ciutat Comtal els darrers anys. Covid a part, és una ciutat de moda, turística, cosmopolita i oberta tant al mar com a les noves tendències. El Mobile World Congress n’és un exemple entre molts.

El que no se sap gaire és que Barcelona també és la seu del Centre Internacional de Documentació i Estudi sobre la Sagrada Família de Natzaret. Una institució creada l’any 1987 per Josep Maria Blanquet (Tortosa, 1937), religiós Fill de la Sagrada Família. El centre, que rep el nom Nazarenum, és un espai centrat en tot allò referent a Jesús, Maria i Josep ubicat en una àmplia sala de 240 metres quadrats als baixos de la seu d’aquesta congregació, al número 301 del carrer d’Entença. La Cúria General, on hi ha la Capella de la Sagrada Família, juntament amb la residència Universitària i el Col·legi Pare Manyanet, on estudien 1.500 alumnes, conformen un gran conjunt educatiu i pastoral en ple barri de Les Corts. Hi estan al capdavant els Fills de la Sagrada Família, una congregació fundada l’any 1864 per Josep Manyanet, canonitzat l’any 2004.

Vocació i passió per la Sagrada Família

Ens endinsem en aquest espai de la mà del seu fundador, el sacerdot Josep Maria Blanquet. Ell, que ha estat superior general de la Congregació durant 12 anys (1981-1993) i ha dedicat la seva vida a l’estudi de la Sagrada Família explica els racons del centre amb tanta passió com humilitat. Als seus 84 anys continua al capdavant d’aquesta institució que dirigeix amb entusiasme des de la seva creació mentre ens alerta simpàticament: “Parleu del centre, no parleu de mi”.

Però en aquest cas –com en tants d’altres– es fa impossible separar l’obra de l’artista. Nazarenum és la plasmació material de la passió i vocació d’aquest sacerdot per la Sagrada Família de Natzaret. Josep Maria Blanquet ens explica una anècdota que ajuda a fer-nos una idea de l’abast del Centre: “Quan vaig fer la tesi doctoral titulada ‘La Sagrada Família, Icona de la Trinitat’ no em vaig moure d’aquí durant dos anys. Ja hi tenia tot el que necessitava”.

Però què és el Centre Nazarenum?

És un espai que pretén “natzarenitzar’’ l’Església i la societat, fomentant l’esperit del Parenostre i de les Benaurances. Ofereix ni més ni menys que 8.712 llibres –escrits en vàries llengües– juntament amb una bona mostra d’art religiós, i tota mena d’objectes i artesanies relacionades amb la iconografia de Jesús, Maria i Josep.

Aquest lloc és l’enveja de qualsevol col·leccionista amant de l’art religiós i un lloc d’obligat pas per qui vulgui aprofundir coneixements sobre la Sagrada Família. Hi trobareu imatges, plafons, estendards, gravats, pessebres, reliquiaris, goigs, poesies, revistes, quadres i capelles, sobretot domiciliàries. També tota la informació possible de parròquies i congregacions religioses sota el patronatge de la Sagrada Família de Natzaret. Només d’entrar-hi salta a la vista una dedicatòria personal del papa Joan Pau II de l’any 1987 que diu així: “Com a penyora d’abundants gràcies divines que facin molt fecundes les activitats del Centre de documentació i estudi sobre la Sagrada Família (Nazarenum), em plau impartir a tots els seus membres i col·laboradors la benedicció apostòlica”.

Els diferents passadissos i prestatges amaguen àlbums de segells, postals, nadales i medalles que rigorosament ordenades comparteixen temàtica: la de Jesús, Maria i Josep.  El material exposat i conservat prové majoritàriament de Catalunya, però també d’arreu del món, especialment de països on la Congregació té presència. També de donacions de particulars que han vist en el centre l’espai idoni per a conservar i difondre un llegat familiar que no poden mantenir. A part, s’hi arxiva tot allò que té relació amb el temple de la Sagrada Família i Gaudí, com són les publicacions del temple, els projectes, postals, cartes... i és que Josep Manyanet i Antoni Gaudí estan íntimament relacionats.

“Els 3 pilars del temple de la Sagrada Família”

Josep Maria Blanquet ens explica que la basílica de la Sagrada Família, arquitectònicament parlant, està construïda sobre tres grans pilars, els fonaments que aguanten tot l’edifici. Ens ho emmarca amb un doble paral·lelisme, que a part de la figura de Jesús, Maria i Josep, ho contextualitza així: “Aquests tres fonaments venen a representar els tres pilars humans que van fer possible el temple: Josep Maria Bocabella com a impulsor, Josep Manyanet l’inspirador espiritual i Gaudí, l’arquitecte que plasmaria en pedra el temple”. Blanquet emmarca la motivació que sigui Barcelona la que tingui avui aquest singular edifici: “La construcció del temple expiatori de la Sagrada Família era una resposta a les necessitats de la societat d’aquell moment” i que va ser possible principalment gràcies a la conjunció d’aquests tres homes.

La visita domiciliària de la Sagrada Família

Si bé, com remarca Josep Maria Blanquet, el principal actiu del Centre són els més de 8.000 llibres sobre la Sagrada Família, quan s’hi entra hi destaquen les desenes de capelletes domiciliàries que ocupen els dalts de les llibreries. Són capelletes que des de fa més de cent anys han voltat –i volten– per pobles i ciutats del nostre país. I és que des d’aquest edifici la Congregació feia especial projecció de la “visita domiciliària” a través de les cèdules d’agregació, revistes i llibrets que ajudaven a  instaurar circuits i cors de capelletes a través de les parròquies.

Blanquet remarca la importància que van tenir les capelletes que visiten els fidels: “Una imatge fixa a casa, al final no es veu, passa desapercebuda. Però si la imatge arriba a una llar un cop al mes, aquest fet esdevé una crida per a les famílies i alhora, el fet de compartir la capella simbolitza la unió de totes les famílies que formen el cor”. I així, els seguidors de Josep Manyanet mitjançant la visita domiciliària feien realitat el desig del fundador de fer “Un Natzaret a cada llar”.

La “visita mensual de la Sagrada Família” va ser un fet molt rellevant arreu del país i en el sí de la Congregació, avui dia més enfocada al món educatiu. Blanquet ens obre un àlbum que conté diferents llibrets de la visita mensual domiciliària de la Sagrada Família, dels més antics als més moderns i n’extreu un: “Mira, d’aquesta edició, la cinquena, de l’any 1925 se’n van fer 80.000 exemplars. Imagina’t!”.

I és que la visita domiciliària a casa nostra, tal com la coneixem avui comença l’any 1907, quan ja ha mort Josep Manyanet. Els seus Fills inicien aquesta tradició de devoció popular que encara avui continua per milers de llars del país. La devoció es propaga primer des de Sant Andreu del Palomar, on està enterrat Josep Manyanet. Anys més tard, la seu es trasllada al barri de les Corts, on encara avui hi ha la Cúria General. Primer la Setmana Tràgica i després la Guerra Civil, amb la crema de l’arxiu, comporten la desaparició de bona part de les dades de la visita domiciliària que avui ens ajudarien a fer una idea més exacta de la importància d’aquest fenomen. I és que a fer córrer capelletes s’hi afegeixen,  anys a venir, vàries congregacions que sota altres advocacions fan la seva visita domiciliària: Sant Antoni, la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa o Maria Auxiliadora, entre d’altres.

Marxem del Nazarenum i deixem que aquest religiós continuï amb la seva feina, que en té i molta. I és que entre gener i març imparteix un cicle de conferències setmanals en el marc de l’Any de Sant Josep a la capella de l’escola, de la qual n’és el rector i hi diu missa diàriament. Abans d’acomiadar-nos, ens torna a recordar: “Com més parleu del centre Nazarenum i menys de mi, més content estaré”. Des d’aquí ja li demanem disculpes per avançat.